La pluja més letal
Demà Netflix estrena el thriller postapocalíptic ‘The rain’, la seva primera producció original danesa
Netflix confia que The rain (La pluja), la seva primera producció original a Dinamarca, es converteixi en un nou Stranger things ,un fenomen que cali entre el públic, especialment entre els joves i adolescents. La nova ficció és un thriller postapocalíptic amb algunes notes de terror que demà arriba complet a la plataforma amb vuit episodis de 50 minuts, després que fos presentada com una de les apostes més importants pel que fa a la producció europea en el See what’s next celebrat recentment a Roma, i en què la plataforma va presentar les seves principals novetats per a aquest any.
The rain reuneix, a priori, dos factors atractius per al món serièfil. En primer lloc, que ha estat creada i rodada a Dinamarca, país que l’última dècada ha ofert autèntiques joies com Forbrydelsen, Bron/Broen (El puente )i Borgen. I, en segon, que s’inscriu en el gènere postapocalíptic, un registre amb gran nombre de seguidors, com ja han demostrat The walking dead i altres ficcions similars.
La sèrie ha estat creada per Jannik Tai Mosholt, guionista de Borgen, Esben Toft Jacobsen i Christian Potalivo, i l’acció arrenca amb un virus agressiu propagat per la pluja que causa la mort de gairebé tots els habitants d’Escandinàvia.
Dos germans aconsegueixen salvar-se tancats dins un búnquer pel seu pare. Sis anys després decideixen sortir i es troben que la civilització que coneixien ja no existeix. Aviat s’uneixen a un grup de joves supervivents que s’embarquen en una aventura per descobrir si hi ha cap senyal de vida en aquesta Escandinàvia arrasada. En aquest viatge, la sèrie planteja l’interrogant de si és possible ser humà en un món on ja no queda humanitat.
La immersió en el gènere postapocalíptic també pot suposar un factor de risc per a The rain, en uns moments en què The walking dead ja no congrega les audiències multitudinàries d’altres èpoques. A favor de The rain , pel que es veu en els dos primers episodis, trobem que la trama preveu la possibilitat de lluitar contra el virus que ha provocat la catàstrofe a Escandinàvia, la qual cosa li permetrà tenir un objectiu més marcat en el desenvolupament que no pas la sèrie de Robert Kirkman .
En el que sí que coincideixen les dues ficcions és en el fet que, si a The walking dead els zombis de mica en mica van tenint un paper cada vegada més secundari davant la lluita per la supervivència entre els mateixos éssers humans, a The rain la pluja també passa a tenir menys pes a favor de les reflexions filosòfiques. Ara que el passat no existeix i que les regles d’una societat civilitzada ja no serveixen, cadascun dels protagonistes tindrà la llibertat de ser qui vulgui ser, cosa que els portarà a enfrontar-se a ells mateixos, descobrint que, fins i tot en un panorama postapocalíptic, l’amor, l’enveja, la gelosia i altres sentiments semblants continuen afectant les relacions humanes.
L’estètica de la sèrie recorda força a la de la ficció alemanya Dark (no en va, són de producció propera, geogràficament), amb una fotografia atractiva que retrata una atmosfera molt fosca. La sèrie també cuida molt una banda sonora dirigida principalment a un dels seus públics més potencials, l’adolescent. Entre el repartiment cal destacar la feina de la jove i prometedora Alba August, filla del director Bille August (Pelle el conqueridor), que dona vida a Simone, la germana gran, i a qui ja vam veure en altres sèries daneses com Bajo la superficie i The legacy.