‘LSD’, edició crítica
Presentació de la nova versió de les memòries del químic que va descobrir l’àcid
Les memòries d’Albert Hofmann (1906-2008), LSD. Cómo descubrí el ácido y qué pasó después en el mundo ja són un clàssic d’ençà que es van editar per primera vegada el 1978. Avui, a la llibreria La Central es presenta la nova edició que Arpa treu al mercat, amb una traducció reelaborada i la peculiaritat que es tracta d’una edició crítica. Si volen un símil, el Paco Rico d’aquest Quixot és José Carlos Bouso, expert en farmacologia i al·lucinògens, que dialogarà amb l’antropòleg Josep Maria Fericgla, moderats tots dos per la periodista Marta Molina. Bouso ha redactat un pròleg i un epíleg on explica què ha passat en els últims 40 anys amb aquesta substància, tant culturalment com mèdicament, i ofereix unes profuses notes a peu de pàgina on posa al dia les veritats i les falsedats del text original.
L’autor, el químic suís Hofmann va fer, amb l’LSD, potser la troballa psicofarmacològica amb més conseqüències del segle XX, ja que va influir en totes les arts (de la música a la pintura, passant per la literatura o el cinema) així com en diverses àrees del coneixement, de la filosofia a la psicologia passant per la neurologia o la tecnologia... Timothy Leary, Ernst Jünger o Aldous Huxley van lloar l’LSD com a porta a una percepció més plena, i gegants de les noves tecnologies com ara Bill Gates o Steve Jobs van admetre haver estat influïts per la substància.
“Tot centellejava i refulgia amb una llum viva. El món semblava acabat de crear. Tots els meus sentits vibraven en un estat de màxima sensibilitat”, va dir Hofmann sobre el seu primer viatge d’LSD. Avui podem llegir-lo separant el mite de les dades.