Brussel·les millora la previsió del creixement espanyol fins al 2,9%
La CE situa el dèficit en el 2,6%, sense tenir en compte la pujada de les pensions
Brussel·les eleva la previsió de creixement de l’economia espanyola per a aquest any i la situa en un 2,9%, tres dècimes per sobre de les dades que va oferir en les previsions d’hivern, publicades el 2 de febrer. Segons les previsions que avui presentarà el comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici, a les quals ha tingut accés aquest diari, Espanya creixerà un 2,9% aquest any i un 2,4% el 2019. Es mantindria, doncs, el camçi de creixement que segueix l’economia espanyola des que es va enlairar a partir del 2014. Aquell any va créixer un reduït 1,4%, per després mantenir-se sempre per sobre del 3%.
Dades positives per aquest costat, i en principi també pel del dèficit, perquè la Comissió Europea el situa aquest any en un 2,6%. Per tant, 4 dècimes per sota de l’objectiu fixat del 3% per sortir del procediment de dèficit excessiu. Un objectiu anhelat i que el 2017 no es va aconseguir perquè l’any passat va acabar amb un dèficit del 3,1%. Però cal tenir en compte que les previsions econòmiques que avui es presenten no han tingut en compte els 3.100 milions de cost que comportarà la pujada extra de les pensions entre el 2018 i el 2019. És una despesa no prevista, derivada de l’acord entre el Govern espanyol i el PNB, per assegurar-se la col·laboració dels nacionalistes bascos en la tramitació dels pressupostos. Per finançar-los es va improvisar la taxa digital, l’impost sobre les grans tecnològiques, com Google, Amazon i Twitter, i amb la intenció, a més, que s’apliqui aquest mateix any. Hi ha pressa per recaptar, però també dubtes sobre quina pot ser la recaptació final que s’aconseguirà. Una de les xifres esmentades seria aconseguir uns ingressos de 600 milions d’euros aquest mateix any, una quantitat que per si sola no cobriria la despesa extra en pensions.
Empesa per la necessitat, Espanya s’ha anticipat a la resta de la Unió Europea en l’aplicació d’aquesta taxa. És una idea que promouen, a més d’Espanya, països com Alemanya i molt especialment França. Una fórmula amb dos objectius, d’una banda recaptar i de l’altra no permetre que les empreses digitals aconsegueixin una elusió d’impostos aprofitant-se dels forats que troben en les legislacions europees. Malgrat això, molts països són reticents a adoptar-la, alguns per motius de fons, d’altres per la conjuntura, per no indisposar-se amb Washington. En el cas espanyol, l’augment de les pensions va forçar la decisió d’implantar-la pel seu compte.
La Comissió Europea seguirà les repercussions que pugui tenir en el dèficit l’augment de les pensions, per establir si posa en perill l’objectiu del 3%. Si en algun moment arribés a aquesta conclusió, la fórmula habitual és reclamar un esforç estructural.
Les previsions de Brussel·les també indiquen una molt lleugera baixada del deute espanyol, que se situaria el 2018 en el 97,6%, és a dir, només 7 dècimes per sota de l’any anterior. Respecte a l’atur, es reduiria gairebé 2 punts aquest any respecte a l’any passat, fins a situar-se en un 15,3%.
D’altra banda, les dades d’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, publicades ahir indiquen una frenada en el creixement de la zona euro. Entre gener i març del 2018 l’economia de l’eurozona va créixer un 0,4% respecte al trimestre anterior, la qual cosa suposa un alentiment considerable. Venim d’una forta expansió de finals del 2017, amb un creixement del 0,7% en el quart trimestre. Es constata que l’economia de l’eurozona modera el seu ritme de creixement, després d’un gran 2017 en què el PIB va arribar a créixer un 2,3% en el conjunt de l’any. Les tensions comercials amb els Estats Units pels aranzels de l’acer, encara que se n’hagi ajornat un mes l’execució, són un altre factor de preocupació afegit, com també ho és la resolució que acabin tenint les negociacions del Brexit.
Aquest alentiment del creixement no és una sorpresa. La setmana passada, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ja va advertir que examinarien les dades en els propers mesos amb “precaució”.
L’economia de la zona euro alenteix el ritme de creixement i el primer trimestre es queda en un 0,4%