Josep Font insta la jutgessa a forçar el seu germà a comprar el 50% de Bon Preu
El demandant valora el grup en 1.100 milions i Joan Font, en 600 milions
La disputa entre els germans Josep i Joan Font Fabregó –president i vicepresident, respectivament, de Bon Preu i propietaris cadascun del 50% del grup– s’ha judicialitzat potser de forma definitiva. Fa unes setmanes, Josep Font va interposar una demanda als jutjats mercantils de Barcelona a la recerca d’una sentència que li permeti vendre la seva part a en Joan al preu que considera just.
És l’últim recurs que li quedava per intentar exercir el dret de separació de socis, reconegut per un tribunal arbitral l’any passat i traslladat posteriorment als estatuts de Bon Preu. Després del laude arbitral, en Josep va demanar a en Joan que li comprés la seva part i els dos germans van encarregar per a això una valoració del grup.
La d’en Josep la va fer l’auditora Mazars i va quedar fixada en 960 milions. La d’en Joan, encarregada a la també auditora Faura-Casas, va quedar-ne molt lluny, en 380 milions. Aquesta forta discrepància en el valor del grup es va intentar dirimir –com fixen els estatuts de Bon Preu– aportant cada soci una segona valoració, que no va resoldre res.
Al revés. El president, Joan, va demanar en aquella segona ocasió l’opinió de KPMG, que va valorar Bon Preu en 600 milions d’euros. Tot i això, el seu informe també deia que, a efectes d’una possible compravenda de només el 50%, el valor d’aquell paquet hauria de baixar dels 300 als 210 milions al no tractar-se d’una participació de control. Per la seva banda, en Josep va acudir a una altra consultora i auditora internacional, Grant Thornton, que va apuntar a un valor de 1.100 milions, molt superior a tots els anteriors.
En comprovar que la disparitat de valoracions no només no es reduïa sinó que havia augmentat –i després de constatar els dos socis que no es posarien d’acord–, en Joan li va oferir al seu germà dividir-se el grup. En Josep ho va rebutjar i va portar fa unes setmanes l’assumpte als jutjats. La demanda va recaure en el jutjat mercantil 8 de Barcelona, la titular del qual és Marta Cervera, que la va admetre a tràmit i ja ha informat en Joan de l’assumpte.
Ahir, a preguntes d’aquest diari el president de Bon Preu va assegurar a través d’un portaveu simplement el següent: “Un accionista, en l’exercici d’un eventual dret de separació, ha demanat al jutge que determini quin és el preu de les seves accions”.
No va ser possible obtenir cap declaració d’en Josep. Així que es produeixi la contestació de la demanda, la jutgessa fixarà, previsiblement abans de l’estiu, una audiència prèvia. El judici podria tenir lloc ja al mes de setembre.
Al marge d’aquest procediment, els germans Font ja s’han vist les cares als jutjats amb motiu de la retribució irregular que es va assignar en Joan sense passar-ho abans per la junta d’accionistes. En Josep el va demandar i va aconseguir que el jutge condemnés el seu germà a tornar 580.000 euros. Però el jutge també va condemnar en Josep, que va imitar l’actuació d’en Joan abans de demandar-lo.
La demanda busca que una sentència fixi el preu de venda del paquet accionarial del soci que vol sortir