El bloc anti-Erdogan deixa fora els nacionalistes kurds
Els republicans del CHP s’alien amb tres partits de dretes
Tots contra Erdogan. Quatre partits turcs s’han conjurat per als comicis parlamentaris del proper 24 de juny, aprofitant el canvi legal que autoritza les coalicions preelectorals. Entre ells hi ha el principal partit de l’oposició, el republicà CHP, que fa causa comuna amb l’acabat de crear Bon Partit, de la dretana Meral Aksener, així com dues forces històriques –ara extraparlamentàries–, l’islamista Partit de la Felicitat i el neoliberal Partit Demòcrata.
En el seu acord de mínims, els enemics d’Erdogan propugnen el respecte a la divisió de poders i que es rectifiqui l’actual gir cap a un sistema presidencialista. La coalició no és extensiva a les eleccions presidencials, que se celebraran el mateix dia, encara que se sobreentén que el candidat que aconsegueixi passar a la segona volta rebrà el suport dels altres contra Erdogan, al qual cap enquesta no atorga ara mateix un triomf en la primera volta.
La coalició opositora deixa clamorosament fora els antagonistes més importants d’Erdogan –els kurds de l’HDP–, a la fi tercera força al Parlament. L’HDP va revelar abans-d’ahir que el seu cosecretari general, Selahattin Demirtas, serà el seu candidat a la presidència. Es dona la circumstància que Demirtas es troba en presó preventiva des de finals del 2016, com uns altres sis diputats kurds. Uns mesos abans, el CHP havia donat suport a la llei que permetia aixecar la seva immunitat.
El bloc anti-Erdogan provoca neguit entre els kurds, un 20% de la població, els vots dels quals ni tan sols festegen. Aksener va ser ministra de l’Interior en el govern de l’islamista Erbakan –mentor d’Erdogan–. El Partit Demòcrata va acollir al seu dia les restes del naufragi dels dretans Demirel i Çiller. Durant aquests governs, als anys noranta, els periodistes kurds no temien ser empresonats, sinó assassinats. El Partit de la Felicitat, per la seva part, presenta el que fou alcalde islamista de Sivas quan l’agitació contra Salman Rushdie va culminar allà amb la mort entre flames de desenes de joves alevites.
Tenint en compte que l’avançament de les eleccions –abans previstes per al novembre de 2019– té a veure amb la internacionalització de la qüestió kurda i el passeig militar de l’exèrcit turc i els seus aliats a Afrin –a més dels nous reptes que surten a Síria i el rescalfament de l’economia–, el lleig als kurds de Turquia és vistós.
La mudança a un sistema presidencialista va ser aprovada fa un any en referèndum per molt escàs marge. En qualsevol cas, la unió de quatre forces polítiques pot galvanitzar alguns votants, en un país que de tota manera està polaritzat. I servirà perquè no es perdin gaires vots, ja que continua en vigor la barrera del 10% de sufragis per entrar al Parlament que els militars van imposar als vuitanta.
El CHP, per la seva part, anunciarà avui el seu candidat a les presidencials. El seu secretari general, Kemal Kiliçdaroglu, ha manifestat que els caps de partit no s’haurien de presentar a la direcció de l’Estat, la qual cosa legitima el CHP per optar per un candidat amb més ganxo, que segons diversos mitjans turcs serà el seu antic rival Muharrem Ince, més jove.
L’oposició coincideix que la celebració d’eleccions sota l’estat d’excepció seria un frau. Mentre que les associacions de premsa demanen una amnistia per als més de cent periodistes actualment entre reixes. La gran majoria es troba en presó preventiva, encara que abans-d’ahir es van dictar noves sentències de tres a nou anys de presó per a redactors i directius del diari Zaman, que va ser propietat del predicador i presumpte colpista Fethullah Gülen.
L’oposició es coalitza entorn de la divisió de poders i el rebuig del presidencialisme