Revolució a les beceroles

Mi querida cofradía

Direcció: Marta Díaz de Lope Intèrprets: Gloria Muñoz, Pepa Aniorte, Carmen Flores Producció: Espanya. 2018. 90 min. Comèdia.

Setmana Santa, la processó, la tradició dels sants, la saeta, el sacrifici, les esclavines, les mantellines, les confraries... Les confraries, sí, aquella forma de poder social encobert de fervor, tan del sud –de tradició classista, diuen els que en saben–, que són com una lògia maçònica però amb la fe del seu costat –i això tenir molt–, des d’on es reparteixen influències. Mi querida cofradía és una comèdia sobretot això, agafant una dona, la dona, com a centre.

Un afer molt propi de la cultura popular andalusa que Marta Díaz de Lope, la seva directora, formada a la Scac de Barcelona, afronta amb intel·ligència però sense ganes de trencar la vaixella. Mi querida cofradía és una comèdia amable, doncs, de les que assenyala els problemes. Reconeguda al recent festival de Màlaga amb dues Bisnagues de Plata, els màxims guardons del festival andalús. Una, merescudíssima, per a Carmen Flores, com a actriu de repartiment, a l’altura de la seva protagonista, Gloria Muñoz. L’altre gran premi, el que concedeix el públic, parla ben clar i alt de com aquesta comèdia post-Almodóvar ha connectat amb qui més havia de connectar (i amb qui més difícil era), la mateixa audiència andalusa. Explica la història de la Carmen (Carmen Flores), catòlica, apostòlica i malaguenya, que vol ser presidenta de la seva confraria. Una cosa insòlita tot i que possible. El destí, però, en forma d’un home, s’encreua pel seu camí... Comèdia de moments, com de faena de Curro Romero, per posar-nos toreros, que amb dues passades deixa el tendido satisfet. Una comèdia que mira de reüll Mujeres al borde de un ataque de nervios. Aquests, però, ja són altres temps. /