La tensió amb Teheran porta el petroli més enllà dels 77 dòlars
L’Aràbia Saudita s’ofereix a compensar la caiguda del cru iranià
Malgrat l’allau de crítiques a escala internacional que ha rebut el mandatari de la Casa Blanca, la decisió de Donald Trump de carregar-se el pacte nuclear amb l’Iran pot representar per al seu país un negoci rodó. “Els Estats Units són els que es beneficien de l’actual situació”, reconeixia ahir en una nota Philippe Waechter, economista en cap d’Ostrum. Per què?
De moment la futura imposició de sancions al règim de Teheran va tenir com a primera conseqüència un repunt de les cotitzacions, en previsió d’un retrocés de la producció d’aquell país –el tercer de l’Orient Mitjà–. Recordem que entre el 2012 i el 2015, durant l’anterior bloqueig a les exportacions, la producció iraniana va caure un 25%.
El barril de Brent es va disparar ahir un 2,6%, fins als 77,2 dòlars. També es va apreciar el de referència als Estats Units, el Texas, un 2,8%, fins als 70,6 dòlars. Són en els nivells més alts des del novembre del 2014. “El restabliment de les sancions a l’Iran, que exporta 2,5 milions de barrils de petroli per dia i és el cinquè exportador més gran del món, pot tenir implicacions per a l’equilibri del mercat”, va reconèixer ahir l’Agència Internacional de l’Energia. Els preus de la gasolina dels Estats Units, en vigílies de la temporada de vacances, també s’estan inflamant: només des del mes de febrer passat s’han encarit un 60%.
Tot i això, l’actuació de Trump té més lògica econòmica del que es podria imaginar, especialment en clau interna. D’entrada, els Estats Units no importen petroli des de l’Iran, amb la qual cosa el seu consum pot prescindir perfectament del barril de cru iranià.
Segon, el país està a punt d’assolir la independència energètica gràcies al boom de la seva producció nacional, impulsada pels alts preus del cru. Les importacions netes de petroli han caigut al nivell més baix des de la presidència d’Eisenhower (1958). De fet, els Estats Units exporten cada vegada més. Les petrolieres nord-americanes es beneficien de preus més alts: extreuen més amb el fracking i acumulen més beneficis. A més, la presència de firmes nord-americanes al país és limitada i el mercat iranià no és essencial en el seu negoci.
I tercer: l’Aràbia Saudita es va oferir ahir per “mitigar” els possibles efectes de la retirada del cru iranià del mercat. Riad està disposada a extreure’n més si fos necessari. I això és un favor que els Estats Units, de forma indirecta, fan al seu aliat a la zona, perquè li deixa espai lliure per augmentar els seus ingressos petroliers.
Irene Martínez, investigadora del Cidob i experta en l’Orient Mitjà, assenyalava un altre efecte col·lateral de la ruptura de l’acord nuclear amb l’Iran: debilitar els competidors dels Estats Units. És a dir, la Xina, que és el client més important de l’Iran, i la Unió Europea (França, que té moltes empreses instal·lades en aquest país, i Itàlia i Espanya, que n’importen cru). “En aquest sentit, Europa haurà de mantenirse unida, també per posar en dubte la legalitat de les possibles sancions dels Estats Units i defensar els seus interessos”.
“Si de veritat els nord-americans haguessin volgut lluitar contra el règim, la millor manera era mantenir l’obertura de l’economia, estimular el naixement d’una classe mitjana i pressionar perquè les empreses públiques adoptessin la lògica de mercat. En canvi, ara deixen el país en mans dels conservadors més radicals”, indica aquesta experta. “A l’Iran veuen que Corea del Nord no ha renunciat a la bomba atòmica i el seu president es reunirà amb Trump, mentre que ells van abandonar la nuclear i rebran sancions. El seu malestar és comprensible”, conclou. Mentrestant, la Casa Blanca fa números.
Els EUA no depenen del petroli de l’Iran i tenen interès que les cotitzacions pugin
La Xina, el principal client dels iranians, i la UE, obligats a defensar els seus interessos