El London Bar reobre per reviure els seus anys de glòria
L’històric local de Nou de la Rambla reneix amb el difícil propòsit de recuperar aquells anys quaranta tan bohemis i circenses
El London Bar reobrirà les portes la setmana que ve. El local, fundat el 23 de juny del 1910, ja feia un parell d’anys que estava tancat. Ara torna per enfrontar-se al món. L’històric local del carrer Nou de la Rambla reneix amb el difícil propòsit de recuperar els seus lustres de glòria, de reviure en la mesura possible aquells anys trenta i quaranta en què els seus racons eren punt de trobada de bohemis, artistes i circenses. No queda clar si en aquests moments pul·lulen per la nit de Barcelona prou personatges d’aquesta mena per fer rendible, si més no viable, aquesta valenta iniciativa. Fa molt de temps que la gresca low cost guanya protagonisme al centre de la ciutat. No és fàcil competir amb les rutes de borratxera. Molt pocs s’atreveixen a complicar-se la vida si poden servir didalets a granel.
Al nou London Bar de dia serviran tapes fredes, i de nit, combinats de colors. Diuen que també oferiran sucs naturals i vins de qualitat. L’antic magatzem de la part del darrere s’està condicionant per acollir un petit escenari. Com que aquesta dependència és molt alta, també s’hi instal·laran anelles i trapezis. Circ, música i humor han de ser les senyes d’identitat del nou London Bar. Apostar per les actuacions en directe i la cocteleria clàssica bé que es mereix en aquests temps un emocionant redoblament de tambor. Però aquesta va ser l’última voluntat d’Eli Bertran.
L’anterior propietària va morir fa un parell d’anys. Va estar al capdavant del negoci prop de 40 anys. Al testament va estipular que deixava el bar a Carlos Raluy amb la condició que fos fidel a la seva història. La relació entre les dues famílies és gairebé centenària. En Carlos és el director del Circ Històric Raluy. Va ser el seu pare qui va començar aquesta saga de circenses catalans. Tot va començar al London Bar. Cap als anys trenta, en Luis, el pare d’en Carlos, solia anar a aquest costat de Nou de la Rambla. Aleshores el local el freqüentaven un munt de malabaristes, funàmbuls, trapezistes... Ningú no té clar des de quan penja el trapezi que encara hi ha el sostre del London Bar. I en Luis treballava en una fàbrica de Sant Adrià de Besòs, vivia al desaparegut barri de La Catalana i li encantava el circ. Era tot un acròbata. A casa seva hi tenia una barra fixa. I quan el trio dels fantàstics Keystone es va veure reduït a duo, l’avi de l’Eli, des de l’altre costat de la barra del London Bar, els va dir que anessin a buscar el noi de Sant Adrià, que ell els podria treure de la dificultat. En Luis es va unir als Keystone, va viatjar amb ells per tot Europa i es va inventar el número de l’home canó amb dues persones, i també el del triple salt mortal amb automòbil.
“Jo no en sé gaire, d’hostaleria –reconeix ara Carlos Raluy–, de manera que vaig llogar el bar a dos nois que tenen un negoci pel Born, dos socis que des d’un primer moment van posar molt interès en el projecte. Però el nostre contracte recull l’última voluntat de l’Eli. Tot està per escrit. No val qualsevol cosa... I a veure com ens va –afegeix en Carlos per cridar la bona sort–... Jo l’únic que demano és que l’Ajuntament no ens hi posi traves. Només amb això em conformo”. De fet, els últims anys del London Bar van ser molt tristos. Una llarga llista de problemes relacionats amb les llicències municipals i unes obres d’insonorització interminables van amargar la vida a l’Eli. Al final el centenari lloc no era ni l’ombra del que havia estat, tot just un escenari perquè els guiris es fessin fotografies, una recomanació decebedora de moltes guies. Però, malgrat les suculentes ofertes, l’Eli no va vendre mai el London Bar. És evident que tenia un pla.
El vell magatzem de la part del darrere acollirà un escenari que disposarà de trapezis i anelles