Quan un sensesostre pren l’escenari
El Teatre Lliure dona veu als marginats en una gran mostra de teatre inclusiu
Des d’avui altres veus prenen els escenaris del Teatre Lliure. Les veus de col·lectius que normalment no estan representats als espais escènics però que tenen molt a explicar. Persones transsexuals. Persones amb alguna discapacitat. Persones que han viscut al carrer. Persones emigrants. “És important que el teatre escolti totes les veus perquè això enriquirà la cultura i, alhora, viurem en una societat més justa”, raona la dramaturga i directora Clàudia Cedó, una de les implicades pel Lliure en el projecte NOSaltres. Una gran mostra de teatre inclusiu que comença avui i que es prolongarà fins al 22 de juny. I que farà, a través de quatre obres, però també d’exposicions, debats i projeccions, que “la vida entri al teatre”, va apuntar ahir el director del Lliure, Lluís Pasqual.
El tret de sortida el dona des d’avui i fins dissabte al Lliure de Gràcia Trans (més enllà), en què Didier Ruiz dirigeix set persones transgèneres que entreteixeixen en escena les seves experiències, de vegades duríssimes, amb prostitució inclosa per sobreviure, d’altres, per sort, de gran acceptació. I dissabte i diumenge arribarà a l’Espai Lliure de Montjuïc Cinema, de Clàudia Cedó, amb 13 actors de col·lectius en risc d’exclusió social amb els quals treballa en el projecte Escenaris Especials des de fa anys. Col·lectius que van de la discapacitat mental a la física, l’autisme o l’addicció a les drogues. Han escollit escenes de pel·lícules com Quan en Harry va trobar la Sally, Alien oun E.T. amb cadires de rodes elèctriques per parlar de sexe, de mort, de maternitat i de vida.
Del 16 de maig al 3 de juny es veurà al Lliure de Gràcia Històries d’Istanbul, a contrapeu, amb Mercè Arànega i dirigida per Joan
“És important que el teatre escolti totes les veus: enriquirà la cultura i hi haurà una societat més justa”
Arqué, que parla de la capital turca i de l’emigració. I del 30 de maig al 10 de juny aterren a l’Espai Lliure Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner, un personatge construït a partir de les històries reals de cinc dels actors, que han viscut al carrer, algun fins a 30 anys, i han estat ajudats per la Fundació Arrels. I que dirigits per Juan Carlos Martel i amb un text teixit per Joan Yago recorren la història del país i de com una societat fa que persones acabin dormint al carrer.