Insubordinació a favor de la paritat en la reforma legal del delicte sexual
La comissió encarregada d’analitzar el tractament dels delictes sexuals al Codi Penal, que ahir començava les seves tasques, va decidir a la seva primera reunió no posar en marxa l’avaluació que li ha encomanat el ministre Rafael Catalá fins que la seva composició no sigui paritària. Fonts judicials van informar que la idea és que la secció estigui integrada per 30 juristes de reconegut prestigi, que és el màxim que estableix l’estatut. Perquè sigui paritària, la presència de dones ha d’oscil·lar entre 12 i 18 membres.
El nomenament dels vocals és una potestat del ministre de Justícia, que ahir es va afanyar a assegurar que ho farà ben aviat, una actuació que, tot i això, dimecres va eludir afrontar no només pel que fa a la secció de Dret Penal (que tenia 20 homes i cap dona), sinó a la Comissió General de Codificació (que amb prou feines té un 14% de dones en el conjunt de les seves cinc seccions). Així ho van demanar el PSOE i Podem partint de la llei d’Igualtat entre homes i dones del 2007. Dimecres, però, Catalá va callar.
Durant la seva primera reunió, aquesta comissió, integrada ara per 19 vocals permanents després de la renúncia dimarts del catedràtic de Dret Penal Francisco Muñoz (en contra de l’encàrrec del ministre de proposar una reforma dels delictes sexuals després de les mobilitzacions per la sentència de La Manada), i amb la incorporació temporal de quatre juristes femenines (vocals nomenades per a aquesta qüestió concreta), ha decidit unànimement no tornar a reunir-se fins que no s’equilibri la composició de la comissió. Cal recordar que el termini fixat per Catalá per rebre la proposta de reforma d’aquest òrgan consultiu és el 15 de juny, termini que es manté, segons Justícia.
L’ordre del dia previst per ahir per la comissió que presideix Esteban Mestre incloïa decidir quin seria el mètode de treball, la fixació d’un calendari de reunions i de ponències i la convocatòria d’associacions de jutgesses. La reunió, però, no va anar més enllà i es va limitar a votar la paralització de les tasques fins que no es modifiqui la composició de la comissió. Tots hi van estar d’acord, tal com havien sol·licitat en una missiva 25 catedràtiques penalistes.
Segons fonts judicials, Catalá mantindrà els 19 homes i 4 dones (Avelina Alonso, Blanca Hernández, Carmen Lamarca i Victoria Ortega, que ja era vocal de la Comissió General de Codificació per la seva condició de presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola) i procedirà a nomenar almenys set juristes més de reconegut prestigi per arribar a la paritat. “El ministre fa seva la proposta i, en la línia en què treballava el ministeri amb els nomenaments efectuats recentment, procedirà a completar la composició d’aquest òrgan assessor”, assenyalen fonts judicials.
Però el fet de ser 19 homes i tenir com a màxim 30 vocals impedia d’arribar a la paritat legal (establerta en un mínim del 40% i un màxim del 60% de dones). Per facilitar llavors l’equilibri, el que va ser ministre durant l’etapa de Felipe González, Javier Moscoso del Pardo, de 83 anys, va decidir renunciar com a vocal d’aquest òrgan, va informar el Ministeri de Justícia. Amb aquesta renúncia i el nomenament de vuit juristes es compliria la llei. No es descarten, tot i això, més canvis, ja que entre els vocals d’aquesta secció hi ha experts d’edat avançada.
Catalá va voler deixar clar ahir, dia en què milers d’estudiants es van manifestar per diferents ciutats espanyoles en contra de la sentència de La Manada, que l’encàrrec efectuat a la comissió és el punt de partida d’un procés amb què es pretén aclarir una qüestió que està generant un ampli debat social entorn de la llibertat sexual de la dona i a la definició que es va fer el 1995 dels delictes que atempten contra aquest dret.
La proposta de la comissió ajudarà l’Executiu i el Parlament espanyol a abordar la reforma del Codi Penal. Davant els que critiquen que Catalá estigui actuant pressionat per les manifestacions feministes, el ministre va defensar que la justícia requereix reformes i que el Dret ha d’anar acompanyant la transformació social.