Esclata la tensió entre Israel i l’Iran en territori sirià
Gran ofensiva israeliana en represàlia per un presumpte atac de Teheran a les seves tropes
La tensió acumulada al llarg dels anys entre Israel i l’Iran va esclatar ahir a Síria. Israel va executar de matinada un gran atac militar en represàlia pel presumpte llançament de míssils iranians contra tropes israelianes al Golan. Si es confirmés, seria el primer atac directe d’aquestes característiques.
FOC CREUAT Netanyahu acusa Teheran de passar una “línia vermella” amb un atac als israelians
ESCALADA
L’atac iranià provoca l’ofensiva israeliana en territori sirià més gran des del 1973
Israel va llançar ahir a la matinada un atac a gran escala contra les posicions militars de l’Iran en territori sirià, en resposta –segons el Govern israelià– a un atac previ iranià contra els alts del Golan que no va aconseguir assolir cap objectiu.
El ministre de Defensa israelià, Avigdor Lieberman, va assegurar que la força aèria israeliana havia destruït “gairebé la totalitat” de la infraestructura militar iraniana a Síria. Teheran va mantenir un absolut silenci sobre el xoc entre els dos països, que suposa un punt d’inflexió després d’anys de tensió acumulada. En cas de confirmarse, es tractaria també de la primera vegada que l’Iran llança un atac directe contra les forces israelianes en una partida que fins ara havia jugat utilitzant al grup xiïta libanès Hizbul·lah.
“Si cau pluja en el nostre costat de la frontera, en l’altre hi haurà un diluvi”, va amenaçar Lieberman, referint-se a possible nous atacs iranians. “No deixarem que l’Iran utilitzi Síria com a base per atacarnos”, va alertar.
El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va anar més enllà i va advertir que “si l’Iran ataca Israel, els Estats Units reaccionaran”. El primer ministre israelià, Beniamin Netanyahu, per la seva banda, va acusar l’Iran d’haver traspassat una “línia vermella” amb l’atac contra el nord d’Israel.
Segons va explicar el Govern israelià, ahir de matinada la divisió Al Quds dels Guardians de la Revolució iranians va llançar més de 20 projectils des de Síria cap a posicions militars israelianes en els alts del Golan. Gran part no van traspassar la frontera israeliana, però quatre van aconseguir creuar l’espai aeri i van ser interceptats per la Cúpula de Ferro, el sistema antiaeri de l’exèrcit hebreu.
Segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans, 23 militars sirians i iranians van morir a conseqüència de la resposta del Tsahal a l’atac iranià. No obstant això, l’exèrcit de Baixar al-Assad va intentar minimitzar els danys, al·legant que els bombardejos israelians només van provocar tres baixes, dos ferits i danys en un magatzem de munició i en bateries antiaèries. Per la seva part, el Ministeri de Defensa rus va informar que van ser albirats 28 caces israelians duent a terme unes 50 incursions, i que almenys van llançar 70 coets.
A prop de les 4 de la matinada les sirenes van sonar al nord d’Israel, i la població es va protegir als refugis antiaeris preparats hores abans. Segons fonts militars, caces de la força aèria hebrea van atacar desenes d’objectius militars a Síria. Entre els llocs assolits hi ha bases de la intel·ligència iraniana, una seu de logística pertanyent a la divisió Al Quds, un complex militar a Kiswah, dipòsits de municions dels Guardians de la Revolució a l’aeroport internacional de Damasc i llocs d’observació.
Portaveus israelians van declarar que en els últims mesos Teheran ha enviat a Síria armament sofisticat per atacar Israel, com drons, míssils terra-terra i bateries antiaèries. El portaveu de l’exèrcit israelià, Jonathan Conricus, va assenyalar que “Israel no està interessat en una escalada, però sota cap circumstància no permetrà que l’Iran estableixi una presència militar a Síria l’objectiu de la qual és atacar Israel i deteriorar una situació ja molt fràgil a la regió”. L’exsubcap de l’Estat Major de l’exèrcit israelià, Dan Harel, va declarar a La Vanguardia que “l’objectiu del règim dels aiatol·làs és libanitzar la frontera siriana, convertint-la en un nou front anti Israel”.
Només hores abans dels enfrontaments, Netanyahu va anar dimecres a Moscou per reunir-se amb el nou xèrif de Síria, el president rus, Vladímir Putin. Netanyahu va insinuar que havia rebut llum verda a la plaça Roja i va dir que “no tenim raó per pensar que Rússia limitarà la nostra llibertat de moviments (a Síria)”. El premier hebreu va exposar a Putin que “l’interès rus és molt diferent de l’interès iranià”. Així mateix, li va advertir que si Moscou pretén evitar un estiu ardent i assegurar un Mundial de futbol tranquil, ha d’impedir el desplegament a Síria dels seus sistemes antiaeris S-300 i S-400.
L’escalada de les últimes hores desperta el temor d’una guerra i suposa el xoc directe de més magnitud entre els exèrcits de l’Iran i Israel, així com els més durs enfrontaments armats amb participació israeliana en territori sirià des de la guerra del Yom Kippur del 1973.
Amb la retirada dels EUA de l’acord nuclear amb l’Iran, les regles del joc han canviat de forma dramàtica. Netanyahu pretén que Washington eviti un atac iranià sobre Israel, i que Rússia freni les agressions iranianes des de Síria. El líder israelià aposta així de forma triple: d’una banda, per la cautela del líder suprem iranià, Ali Khamenei; per un altre, per la credibilitat de Trump; i per últim, per la generositat de Putin.
Netanyahu es basa també en l’equip falcó de Trump, compost ara pel secretari d’Estat Mike Pompeo i el conseller de Seguretat Nacional John Bolton. Trump podria haver-se limitat a declarar la retirada nord-americana de l’acord nuclear. Tot i això, va voler anar molt més lluny i agreujar les sancions econòmiques sobre Teheran, més enllà de les que existien abans del 2015. Aparentment, va ser Netanyahu qui li va recomanar colpejar els iranians en la butxaca perquè “l’opinió pública” expulsi els aiatol·làs. La pregunta és si aquests optaran o no per una guerra, que aparentment ningú no desitja.