Fito Cabrales
MÚSIC
Fito Cabrales lidera una de les formacions més exitoses de l’escena roquera espanyola, Fito y Fitipaldis, que està celebrant els seus vint anys de carrera musical amb una gira que avui i demà s’aturarà al Palau Sant Jordi.
Adolfo Fito Cabrales (Bilbao, 1966) recorrerà vint ciutats de la geografia espanyola per celebrar els vint anys de la banda que lidera, Fito y Fitipaldis. Aquesta gira va seguir la publicació el novembre passat de la caixa recopilatòria Fitografía, amb tres discos, dos de grans èxits i un altre de ple de col·laboracions amb artistes com ara Calamaro, Marea, Leiva, Rosana o Rosendo. El tour, ja a les acaballes, s’atura avui i demà al Palau Sant Jordi (22.30 h) amb l’aforament pràcticament venut.
El recopilatori i la gira no els tenia previstos per endavant, oi? D’alguna manera han estat una excusa perquè m’estava costant molt de fer noves cançons per donar forma a un àlbum propi, que era el meu pla. I com que no hi havia manera que les deesses de la inspiració se m’apareguessin, vam decidir buscar aquesta alternativa, que em sembla fantàstica.
El balanç que fa ara mateix...
De moment aquesta sèrie de concerts estan anant molt bé per totes dues parts. Estem molt a gust, jo i tot l’equip. I potser en això també hi influeix el fet que no havíem fet mai una gira tan curta. És una gira inesperada perquè tocava disc nou, i això ens ha agafat molt frescos, perquè no hem hagut de passar hores infinites a l’estudi d’enregistrament, la promoció i els assajos generals. I gaudim molt més, és curiós.
El seu incondicional deu gaudir més pel tipus de repertori.
Segurament, perquè per a ell és un concert més agradable. Si treus un disc nou, sempre has de posar set o vuit cançons noves al setlist, però aquesta vegada a la gent l’hi hem posat fàcil, perquè toquem el que vol sentir. L’única novetat dels concerts és el que ens hem inventat amb Muchachito [Jairo Pereira], que ve de teloner i amb qui a mig concert fem uns temes. La resta és una celebració de vint anys.
El continua sorprenent la tirada que tenen? Aquí omplen Sant Jordis com si res.
No deixem de sorprendre’ns, de veritat. Un s’ha d’adonar del que és el rock a Espanya, que no és una potència, i el que és normal és fer un altre tipus de circuit, com ara Razzmatazz, Apolo, Bikini. El músic, nosaltres, ara gaudim molt més perquè som conscients del circuit rocker que hi ha en aquest país.
Quan s’acabin aquests concerts commemoratius, vostè tornarà al local d’assaig, però no té la certesa que recuperarà la vena creativa, oi?
No, per descomptat que no ho sé. De fet, això no ho sap ningú. Crec que el més important és tenir ganes de fer-ho, i si després no surt, res no és important. Hi ha gent que pensa que la música només existeix quan fas concerts, però per a nosaltres és la il·lusió de tornar a fer cançons i tocar, sobretot tocar, sense cap mena de dubte.
Quan vostè era més jove deia que la seva prioritat era pujar a l’escenari i donar canya. Ho continua sent? Per a mi no hi ha dubte que en la música en general la recompensa més gran és poder tocar en directe. Paral·lelament a això, però, també és cert que el moment de compondre i que et surti alguna cosa és màgic.
Igual les cançons no surten amb tanta facilitat perquè vostè s’ha tornat més exigent amb el pas dels anys. Pot ser. De la mateixa manera que quan tenia 16 anys qualsevol excusa era bona per fer una cançó, ara, aquell motiu amb què construïes una cançó abans ja no surt amb tanta facilitat, perquè no t’emociones amb qualsevol cosa. Abans qualsevol merda era motiu de cançó i ara nou hores tocant la guitarra a l’estudi no són prou per fer un tema.
Vostè no ha escrit temes polítics, però com a basc, com ha viscut el final d’ETA? Qualsevol persona ben nascuda ha d’estar encantada. No hi pot haver mai ningú a qui li anés bé que hi hagués assassinats.
Des que és a la divisió d’honor del rock, sent nostàlgia dels temps passats? En l’àmbit professional estic encantat, perquè tenim una maniobrabilitat brutal. Potser la cara dolenta de l’èxit és que et coneix tothom, i si dius que Rajoy i Puigdemont es mengin un pirulo, reps de tot arreu. És una murga.