Arda Turan
FUTBOLISTA
L’exjugador del FC Barcelona Arda Turan (31), ara a les files del Basaksehir turc, ha estat castigat amb 16 partits de sanció per haver agredit i amenaçat un jutge de línia durant un partit de la Superlliga del seu país.
Reus i Barça, Barça i Reus, han mantingut històricament una relació de veïnatge, de rivalitat i d’antipatia que sovint ha depassat les fronteres de l’hoquei patins. Són antagonistes necessaris en la disciplina del patí, com ho són el Granollers i el Barça en l’handbol o la Penya i el Barça en el bàsquet: comarques contra la capital, el bressol contra l’imperi, David contra Goliat. Reus i Barça s’han repartit –de manera desigual– 29 de les 52 edicions de la Copa d’Europa –ara anomenada Lliga Europea–, 28 per als blaugrana i 9 per als del Baix Camp, els vigents campions. Una proporció similar es reprodueix a la Lliga (28 a 5) i a la Copa (22 a 7). Però tant se val com vagin els números (3-1 per al blaugrana aquest curs), que un Barça-Reus no és mai igual. Demà a Porto (16.30 h) es juguen una plaça a la final de la Lliga Europea.
Enmig d’aquesta crua rivalitat, crida l’atenció l’estreta amistat entre dues de les figures d’aquests dos equips, en posicions encarades: un porter, Sergi Fernández, del Barça Lassa, i un davanter, Marc Torra, del Reus, amb passat blaugrana. Posaran la nota de la proximitat en un duel que s’espera intens i calent, amb el precedent immediat del 6-0 al Palau i les semifinals de la Supercopa (5-2) i de la Copa del Rei (3-1).
“El primer cop que vam coincidir com a companys devia ser a la selecció espanyola júnior, amb 17 anys jo i 18 anys ell, i després, en equips, el 2010 al Vic”, diu Sergi Fernández (Calvià, 25/II/1985), porter del Barça des del 2010, el mateix any que va arribar al Palau amb Marc Torra (Tordera, 15/9/1984), tots dos procedents del gran Vic bicampió de Copa.
És a dir, que com a companys d’equip han compartit vestidor durant onze anys, del 2006 al 2015, quan Torra va marxar del Barça. L’amistat ha perdurat, més enllà de les pistes, com als sopars d’estiu que organitzen les dues famílies.
“En Sergi –jo li dic Xenxo, com el tinc gravat al telèfon– s’ha consagrat com un dels millors porters d’Europa i del món, entre els tres o quatre millors... I pensar que el vaig conèixer quan no jugava gaire al Vic, fins que es va lesionar Víctor Agramunt... S’hi va quedar a la porteria, i ara té aquest punt d’intuïció, de visualitzar la jugada dècimes abans per parar-te la pilota que ja veus a dins... Té molts reflexos; la bola canvia de direcció, i ell treu el guant. I aquesta capacitat la tenen molt pocs”, explica Torra de Xenxo.
El porter blaugrana –que es disputa la titularitat amb Aitor Egurrola– sap que pot tenir al davant l’amenaça del tercer millor golejador de la Lliga Europea (dotze gols) i “un dels jugadors més complets i amb més qualitat individual que hi ha”, diu Xenxo. “Torra és un jugador tècnicament espectacular, i fa moltes temporades que ho demostra, ja que és dels màxims golejadors i dels màxims assistents. Et crea perill en qualsevol acció, s’inventa jugades, és molt traçut... Ja el veus quan fa els gols característics d’aixecar la pilota. Pot executar les faltes directes de qualsevol manera, pot aixecar-la des de darrera de la porteria, ficar-se entre els defenses...”, diu Fernández del seu amic.
Amistat, però, que fa un parèntesi aquest dissabte. “A la pista no tens amics”, diu Torra. “Esclar que no vols res dolent per a ell, que un xut desviat li pugui fer mal, perquè és amic teu, però amb els patins només penses en el teu equip i a guanyar el partit”, assegura el davanter, que, com els seus companys, arriben escaldats amb el Barça, amb el 6-0 clavat del darrer partit del Palau i el balanç de 3-1 de la temporada. “Un equip que fa 30 partits que no perd és més favorit que el que en suma deu de perduts; en la nostra semifinal, el Barça és més favorit que nosaltres; és evident. Però tenim prou armes per posar-los contra les cordes. Haurem de saber jugar amb les emocions”, diu Torra, que busca la seva cinquena Lliga Europea consecutiva després de guanyar-la amb Barça (2), Benfica i Reus. Una fita a l’abast de molt pocs.
Per a Sergi Fernández podria ser la tercera, després de caure dos anys consecutius en semifinals, amb el Benfica i l’Oliveirense, i arrodoniria un any perfecte, amb OK Lliga, Copa del Rei i Supercopa. En favor seu, estan tenint una bona ratxa, com recordava Torra, de 30 partits sense perdre en totes les competicions –precisament, des del 3-2 a casa del Reus, al novembre–. Però no se’n refia. “Amb el Reus sempre hi ha una rivalitat molt maca. El fet de coneixe’ns tant els fa molt perillosos”, diu Xenxo.
Tots dos esperen passar a la final de diumenge, a les 13.30 h. “Almenys hi haurà un finalista català”, diuen com a consol. Probablement hi trobaran el Porto, preferit en la segona semifinal, contra l’Sporting de Lisboa.
“Torra és un dels jugadors més complets i amb més qualitat; que ens coneguem tant els fa més perillosos”
“En Xenxo és un dels tres o quatre millors porters, té una gran intuïció, però a la pista no tens amics”
Barça i Reus es disputen un lloc a la final de la Lliga Europea. Cara a cara, un dels millors porters i un dels millor davanters: Xenxo contra Torra