‘Grandeur’ europea
El president francès parla dels tabús davant Merkel en rebre el premi Carlemany
El president francès, Emmanuel Macron, pronuncia a Aquisgrà, i davant la cancellera Angela Merkel, un encès discurs de recepció del premi Carlemany en el qual ofereix propostes de renovació d’Europa.
Brussel·les. Corresponsal
El president francès, Emmanuel Macron, va ser coronat a Aquisgrà com a gran líder europeu. Els seus discursos anteriors a Atenes, a la Sorbona o al Parlament Europeu ja havien fonamentat el seu plantejament de renovació d’Europa, però ahir parlava des del cor d’Alemanya i amb la imprescindible cancellera Angela Merkel a primera fila, no només escoltant-lo sinó també fent la laudatio de qui va rebre el premi Carlemany.
Fent gala de gosadia, Macron va aprofitar l’ocasió per esmentar dos autèntics tabús per als alemanys en general i per a Merkel en particular: el pressupost de l’eurozona i l’excedent comercial. Dues línies vermelles vistes des de Berlín, dues necessitats apressants contemplades des de París. “Crec en un pressupost europeu molt més ambiciós... Crec en una zona euro més forta, més integrada amb un pressupost propi que permeti les inversions i la convergència”, va afirmar Macron, que ha convertit aquesta capacitat d’inversió en un dels elements centrals de la reforma de l’eurozona que han de decidir els caps de govern de la UE. Una possibilitat que topa amb l’oposició d’Alemanya, que destil·la prevenció extrema davant qualsevol instrument susceptible de canalitzar transferències de fons del seu tresor a altres països. Però Macron no es va quedar en això, sinó que a més va atacar un altre gran tabú alemany, l’excedent comercial: “A Alemanya no hi pot haver un fetitxisme perpetu pels excedents pressupostaris i comercials, perquè s’aconsegueixen a compte dels altres”. No estan malament les paraules triades: tabús i fetitxes.
Per compensar, Macron va argumentar que França ha canviat, que ja no és la que tem escometre reformes i controlar les despeses. Que des de la seva arribada a la presidència, s’ha canviat el que abans no s’atrevia a tocar. Com a aval, podria argumentar el control de la despesa que ha permès a França situar-se ja des del 2017 per sota del 3% del dèficit.
En els temps moderns, tot va molt ràpid. I Macron, amb només un any en el poder, augmenta la pressió sobre Alemanya per aconseguir les reformes de la zona euro que avalessin la seva credibilitat.
El nou Macron, en ple dinamisme, que vol convèncer la Merkel de sempre, potser més debilitada internament per les dificultats per formar govern, però amb una opinió pública que continua reticent a canvis com els que proposa el francès.
A Aquisgrà, Macron va buscar el seu suport amb un discurs vibrant en el qual, tornant del seu particular Sinaí, va mostrar els quatre manaments que han de portar a la renovació de la Unió Europea: es tracta de no ser febles, encara que tampoc ingenus; d’actuar units perquè “una divi- sió seria fatal”; de no tenir por d’actuar, perquè ens portaria a trair-nos a nosaltres mateixos; i finalment a no esperar, a moure’s de manera immediata. “És ara” quan cal actuar va dir Macron, quan cal prendre riscos.
El president va recordar la idea que no es pot donar per garantit tot l’aconseguit, sinó que cada dia cal lluitar per mantenir-ho. “No siguem dèbils i decidim”, va afirmar en un discurs de to molt voluntarista.
En el seu discurs d’introducció, Merkel va qualificar Macron com “un jove i dinàmic polític per a qui Europa és una elecció natural”. Paraules laudatòries que va acompanyar d’un suport explícit als plans de Macron d’una política comuna d’immigració, però que, en canvi, a l’arribar al terreny relliscós de la zona euro, es va acontentar amb desitjar un genèric sistema monetari estable i sostenible. En aquest tema, Merkel calla molt, però en aquest cas no sembla que valgui allò de qui calla atorga. Més aviat són silencis que presagien un juny difícil.
El juny, perquè és el proper mes quan la Unió Europea, en la seva cimera a Brussel·les, s’ha de pronunciar sobre quina reforma de l’euro vol.
Els quatre manaments: “No siguem dèbils, no ens dividim, no tinguem por, actuem ara”