El món d’avui
La designació de Quim Torra com a candidat a presidir la Generalitat; i les iniciatives de la Unió Europea per regular l’ús de dades privades dels ciutadans.
CARLES Puigdemont va revelar ahir a la nit el nom de la persona que ha designat per a un quart intent d’investidura com a president de la Generalitat. Serà Quim Torra, veterà activista i diputat recent. El seu nom figurava ja en la terna difosa dies enrere de possibles candidats “provisionals”, amb opcions a ocupar la presidència de la Generalitat durant un temps. En primera instància, no estava previst que aquest nom es difongués ahir. Els dirigents del PDECat viatjaven ahir a la nit a Berlín, convocats per Puigdemont, quan aquest va comparèixer i va llegir la seva declaració.
La designació de Torra segueix un mètode que ja va adquirint carta de naturalització en la política catalana, però no per això és acceptable: la selecció del candidat decidida personalment per qui el va precedir en el càrrec. És el que va fer Artur Mas amb Puigdemont, quan el va assenyalar com el seu substitut. I és el que va fer el mateix Puigdemont quan va cridar Albert Ballesta perquè el rellevés a l’alcaldia de Girona.
Dit això, convé recordar que han passat ja quatre mesos i mig llargs des de les eleccions del 21-D, que Catalunya continua sense Govern i que el termini per formar-lo expira automàticament d’aquí a dues setmanes. Des d’aquesta òptica, el fet que s’hagi deixat de proposar candidats amb una situació judicial que els feia inviables, com Puigdemont, Jordi Sànchez o Jordi Turull, és ja un avenç digne d’aplaudiment. Catalunya necessita com més aviat millor un Govern que doni resposta a les molt diverses urgències del país i traci polítiques de futur per a tothom. Perquè Catalunya ha patit llarg temps una estratègia dilatòria de beneficis més que dubtosos per al conjunt de la societat.
Quim Torra ha treballat com a advocat i editor. Va ser breu president d’Òmnium Cultural després de Muriel Casals, i és diputat de JxCat des del gener passat. La seva fidelitat a la causa independentista és coneguda; fins i tot s’ha expressat de vegades a les xarxes amb una vehemència notable.
També està provada la seva solidaritat ara renovada amb Puigdemont, ja que, segons va dir ahir a la nit, el nou president serà responsable de la “governació interior” de Catalunya, mentre operarà, probablement allà on sigui Puigdemont, “un consell de la república”. Tot això en un període definit, novament segons Puigdemont, per la “provisionalitat”.
La tasca de Quim Torra no serà fàcil, però sí apassionant. Té al davant una oportunitat històrica per intervenir sobre una situació molt complexa i millorar les condicions de vida de tots els catalans. Per això és necessari que recorri al diàleg polític, que ahir va enaltir el mateix Puigdemont, i que eviti la línia unilateral que tantes destrosses ha produït en l’escena catalana. Anhelem conèixer com més aviat millor el seu programa, per assegurar-nos que la seva activitat permetrà derogar com més aviat millor l’article 155 de la Constitució aplicat a Catalunya, restablirà plenament l’autogovern i no tindrà efectes indesitjats per als líders independentistes encara presos.
Òbviament, aquesta oportunitat incumbeix també al Govern central, que davant un candidat viable com Torra ha d’accelerar la derogació del 155 i bastir ponts. Els precedents no són en aquest sentit brillants. Però Rajoy va reiterar ahir la seva disposició a obrir “un procés de diàleg” amb el futur Govern català. Aquest és el camí. I convé començar a caminar tot seguit.