La cúpula del tro
Una obra d’art xinès inclou animals devorant-se
El Museu Guggenheim Bilbao aborda l’art experimental xinès de les últimes dècades amb
l’exposició Art i Xina després del
1989: El teatre del món, que ha despertat les crítiques dels animalistes per una obra en la qual rèptils i insectes engabiats lluiten per sobreviure.
De la repressió contra els manifestants de la plaça de Tiananmen (1989) fins a l’onada de patriotisme que va portar la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín (2008), l’acolorida carta de presentació de la Xina com a gran potència mundial. Gairebé vint anys de transformació en què el gegant asiàtic va viure el final de la guerra freda, va experimentar la globalització i es va consolidar com a eix geopolític. Un canvi sense precedents davant el qual els artistes xinesos van ser –i són– espectadors crítics. També partícips. A través de 120 obres de 60 autors, el museu Guggenheim Bilbao aborda l’art experimental d’aquest període en l’exposició Art i Xina després de 1989: el teatre del món.
La mostra, que s’inaugura avui, arrenca amb una instal·lació de l’artista Huang Yong Ping que consta de dues parts: El teatre del món i El pont. Escolopendres, escarabats, llagostes, llangardaixos, escorpins, paneroles i geckos conviuen en el primer, una estructura de fusta amb forma de tortuga. Un coliseu d’insectes com a al·legoria de la modernitat que empresona i representació del caos derivat de la globalització. Fins als límits: els uns poden menjar-se els altres, i de fet el museu ha d’anar reposant diàriament els morts perquè l’exposició dura fins al setembre. “És la condició humana, les diferències i els conflictes que se succeeixen en les nostres vides”, explica Huang Yong Ping sobre un muntatge polèmic que ha estat censurat a Nova York i París a causa de la pressió dels animalistes.
L’obra es complementa amb una gran estructura d’acer i tela metàl·lica que, com un pont, s’eleva sobre la primera. Entre figures tradicionals xineses coexisteixen serps i tortugues, els animals més poderosos de la cosmologia xinesa que són també un acostament al déu taoista Xuanwu, amb cap i cua de serp i cos de tortuga. Des de la seva posició controlen la sort d’El teatre del món. “Els dos animals es porten bé, és el símbol de l’harmonia sobre el conflicte”, indica l’artista.
Diversos col·lectius animalistes s’han mobilitzat contra aquestes obres –avui hi haurà manifestacions– perquè entenen que suposa “maltractament animal”, una acusació que des del museu neguen taxativament perquè “s’han pres totes les mesures oportunes perquè els animals estiguin en situacions òptimes, verificades per veterinaris, perquè el seu benestar és indispensable”. Ahir, més de 50.000 persones havien sol·licitat a change.org la retirada de les instal·lacions polèmiques. A més dels animals devorant-se, l’exposició projecta un vídeo de 10 minuts en què dos porcs copulen amb lletres dibuixades als seus cossos (el mascle, caràcters llatins; la femella, xinesos), una crítica a l’assimilació de la cultura occidental a la Xina. La mostra va ser retirada del Guggenheim de Nova York fa uns mesos, per les protestes, si bé el museu es va escudar en “motius de seguretat”.
El gegant asiàtic viu un punt d’inflexió el 1992, quan Den Xiaoping abraça el capitalisme i enceta una era de lliure mercat en què el binomi urbanització-globalització augmenta de manera exponencial i les ciutats creixen a un ritme frenètic. Una performance de Lil Yilin travessant una avinguda de Guangzhou mentre munta i desmunta blocs de ciment il·lustra aquest creixement esbojarrat. Els obrers i vianants amb prou feines li fan atenció.
La contraposició entre individualitat –capitalisme– i col·lectivitat indivisible –comunisme– és element de debat en un grup d’artistes que fan servir els seus cossos nus, l’eina més barata que hi ha, com a element combatiu i que neix sota la influència d’Ai Wei Wei.
Els noranta suposen l’expansió fora de les fronteres, obertura que implica al seu torn una reflexió sobre un país absorbit per la globalització. El Enllumenament precipitat de Chen Zhen ofereix una poderosa metàfora: un enorme drac de vint metres amb cos construït a base de càmeres de rodes de bicicletes, té els dolors de l’imminent part, simbolitzat en una tripa inflada elaborada amb pneumàtics i atapeïda de cotxes de plàstic. L’automòbil s’acaba per imposar al territori de la bicicleta.
Escolopendres, llangardaixos, escarabats, geckos, llagostes i escorpins
Dos porcs copulen: el mascle duu caràcters llatins a la pell, i la femella, uns de xinesos