Bicicletes volcàniques
Laia Palau, la gran referent de la selecció de bàsquet, fitxa per l’Spar Citylift Girona
El primer examen eliminatori del Giro d’Itàlia d’aquest any té lloc a 1.736 metres d’altitud, a l’observatori astrofísic de l’Etna, a l’illa de Sicília, on el colombià Esteban Chaves es proclama vencedor en un final de ciclisme d’època, acompanyat del britànic Simon Yates, també de l’equip Mitchelton.
Imagineu una llegenda amb aquest impressionant palmarès: indiscutible integrant de la selecció de bàsquet amb rècord d’internacionalitats (264), dos campionats d’Europa (el 2013 i el 2017), un subcampionat del món (el 2014) i tres participacions olímpiques i una medalla de plata (als Jocs del 2016). I això és només un brevíssim resum dels títols més importants, als quals cal afegir els dels seus clubs a Barcelona, València, França, Polònia, República Txeca, Austràlia...
I ara sigueu sincers. Oblideu la foto. Quan llegiu llegenda de l’esport, en qui penseu. En un home?
La barcelonina Laia Palau, un mite de carn i ossos, és història viva del bàsquet. Ha guanyat a diversos
Una esportista d’èxit, inspiració de milers de nenes i nens, confessa el secret: la feina és un joc
EL FUTUR Quan acabi la seva segona aventura francesa, tornarà a l’assalt d’un altre Mundial i una nova Lliga espanyola
països lligues, eurolligues, copes i supercopes. Un home que hagués arribat la meitat de lluny hauria cobrat... quant? nou? deu? onze vegades més?
A ella tant li fa. “La meva mare va venir a veure’m fa uns dies. Sempre em veu tan feliç que em diu: ‘Filla, és com si visquessis en unes eternes vacances de colònies’. Té raó. Aquesta feina és molt divertida”. La feina consisteix a disputar, amb les seves companyes del Tango Bourges Basket, les eliminatòries a cinc partits per guanyar la lliga francesa. És la segona vegada que aquesta rodamon juga (li agrada molt el verb: jugar) en aquest equip francès, on ja va estar entre el 2004 i el 2006. Va ser la seva primera
experiència a
l’estranger i la prova que no hi ha portes per tancar el talent. Ahir, quan va atendre la trucada d’aquest diari, tenia festa. Va aprofitar el dia per perdre’s en un racó de muntanya on va comprar “4.000 classes diferents de formatge”, deia de broma. Guarda com un tresor amistats de la seva primera etapa francesa, uns grangers que l’acullen quan necessita “un petit recés espiritual”.
Ha estat una col·leccionista involuntària d’etiquetes. Nena prodigi, arran del seu debut al Joventut (però el de les Corts, no de Badalona). L’exiliada, quan va començar el llarg periple per aquests camps de Déu. La gran capitana, els anys que va agafar les regnes de la selecció. Ara arriba una altra etiqueta. La veterana.
“I ho soc”, accepta ella. “Soc veterana per a la meva feina. Més estrany seria que em diguessin la nova esperança ola promesa. Algunes de les companyes amb qui comparteixo vestidor tenen 19 anys”. Ha inspirat milers de nenes com elles (i milers de nens també). En farà 39 el 10 de setembre. Aleshores ja serà a Catalunya. Ha acceptat una oferta de dos anys de l’Spar Citylift Girona. Serà la base, la directora i la dona orquestra a la pista. S’ha embarcat en un projecte il·lusionant amb altres jugadores de categoria. El repte consisteix a millorar els èxits del 2015-2016, quan el club va ser subcampió de la Supercopa, semifinalista de la Copa de la Reina i subcampió de la Lliga.
Quan la seva segona aventura francesa acabi, potser amb una altra lliga a la butxaca, podrà gaudir de noves escapades, però ara a Barcelona, per on li agrada molt vagarejar. El seu comptador d’internacionalitats i –per què no?– de medalles augmentarà aquest estiu, quan participi al Mundial de bàsquet femení, que tindrà lloc a Tenerife entre el 22 i el 30 de setembre. Les expectatives són altes. “Ser les amfitriones és un compromís i les meves companyes i jo som molt males perdedores”. No costa imaginar-la amb la mateixa fortalesa fa un oceà de temps, el 1991, quan tenia 12 anys i va dir a casa seva: “Vull jugar a bàsquet”.
Lectora voraç, la nostàlgia l’ha vençut i ara té a la tauleta de nit 1001 curiositats de Barcelona, de Silvia Suárez i Anna-Priscila Magriñá (editorial l’Arca). Ha provat els dispositius electrònics de lectura, però no la convencen. Enyora el tacte, l’olor i la màgia del paper. Aviat tornarà a caure sota l’encís de la lletra impresa. Li han recomanat un llibre meravellós d’Hector Abad Faciolince: El olvido que seremos (Alfaguara). I ella, que faci el que faci a l’Spar Citylift Girona i al Mundial sempre haurà de ser recordada, tradueix les paraules, com una vella maledicció de l’esport femení. L’oblit que serem.