Decebuts pels EUA, Merkel i Macron volen una UE més sobirana
Frustrats per la política unilateral que practica Donald Trump, primer amb la seva política comercial i la ruptura de l’acord amb l’Iran, el president francès, Emmanuel Macron i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van coincidir a plantejar que Europa ha de desenvolupar un paper de líder global, sense comptar amb el paraigua nordamericà. En definitiva, exercir la pròpia sobirania.
Va ser ahir, en la cerimònia del lliurament del premi Carlemany a Macron on el president francès va acusar implícitament Trump de voler decidir per ells: “Si nosaltres acceptem que altres grans potències, inclosos els aliats, els amics en les hores més dures de la nostra història, decideixin per nosaltres la nostra diplomàcia, la nostra seguretat, de vegades fent-nos córrer els pitjors riscos, llavors nosaltres ja no serem sobirans”.
Per si quedava algun dubte que es referia a l’acord nuclear amb l’Iran, Macron va afegir que mentre la Unió Europea va decidir treballar per a la pau i l’estabilitat en el Pròxim i el Mitjà Orient, “altres potències, tan sobiranes com nosaltres, han decidit no respectar la seva pròpia paraula. Hem de renunciar nosaltres a les nostres pròpies eleccions?”. No va esmentar ni Trump ni els Estats Units, però era fàcil identificar-los.
En el mateix acte, Angela Merkel va afirmar que Europa ja no pot comptar amb els Estats Units per a la protecció militar i que ha de prendre el seu destí a les seves mans. Aquesta afirmació de la cancellera reprèn un missatge que ja va llançar l’any passat com a resposta a la política d’“Amèrica Primer” desenvolupada per Trump i a la seva pressió als socis europeus de l’OTAN, especialment a Alemanya, perquè gastessin més en defensa. Dijous, després que els Estats Units abandonessin l’acord nuclear amb l’Iran, Merkel va insistir en la idea: “Ja no és el cas que els Estats Units ens protegiran... Més aviat, Europa necessita prendre el seu destí entre les seves mans. Aquesta és la nostra tasca de futur”.
Merkel va parlar ahir amb el president iranià, Hassan Rohani, per calmar els ànims, donant suport al manteniment de l’actual acord nuclear però obrint també negociacions més àmplies que incloguin el programa iranià de míssils balístics i les seves activitats desestabilitzadores a Síria i el Iemen. Aquest és el plantejament europeu, que no s’ha de trencar un acord sòlid per negociar altres discrepàncies. En canvi, l’estratègia dels Estats Units passa per col·locar-ho tot al mateix cistell. S’exerceix molta més pressió, però es corre el risc de trencar-ho tot, també el que estava aconseguit.