L’M5E i la Lliga ja es reparteixen les àrees i els càrrecs de govern
Els dos líders demanen temps fins diumenge per presentar un equip
Cada minut que passa apareix més proper un govern euroescèptic per al palau Chigi. Les 24 hores que van demanar al cap de l’Estat el líder del Moviment 5 Estrelles (M5E), Luigi di Maio, i el de la Lliga, Matteo Salvini, s’allargaran almenys fins diumenge, però estan donant els seus fruits. Delegacions dels dos partits es van reunir ahir per negociar els detalls d’un executiu conjunt, i en dos dies haurien de comunicar al president de la República, Sergio Mattarella, el premier i el seu equip de ministres.
“S’han fet passes endavant significatius sobre la composició de l’Executiu i del premier en l’òptica d’una col·laboració constructiva entre les parts amb l’objectiu de definir tot en temps breus”, van dir els dos partits en un comunicat conjunt després d’una trobada entre els seus líders al matí. A la tarda, una delegació de parlamentaris i tècnics van treballar en els punts dels seus respectius programes que han de convergir.
L’M5E i la Lliga representen dues Itàlies, la del sud i la del nord, però com a moviments polítics no estan tan separats. Tots dos són dirigits per dos líders joves, pragmàtics i ambiciosos, que estan preparats per cedir en punts importants. Per això, diuen que l’estratègia és primer estar d’acord en el programa, i després en els noms dels càrrecs.
Els aspectes en què difereixen més són econòmics. Encara que tots dos opten per una menor presència de l’Estat en el dia a dia dels italians, la Lliga vol abaixar els impostos amb un tipus fix de taxes, i l’M5E opta pel pagament d’una renda de ciutadania que costaria 14.900 milions a les arques públiques. Sobre això, l’economista i senador de la Lliga Alberto Bagnai, inspirador de la política econòmica de Salvini, va dir que els dos projectes “eren compatibles” en una trobada amb els corresponsals a Roma. “Hi ha d’haver una mediació política. Es pot dir que la renda de ciutadania pot tenir un problema de cobertura, però hem de mitjançar sobre tot”, va assegurar Bagnai –un acèrrim contrari a l’euro–, que ni va confirmar ni va desmentir que podria formar part de l’equip de ministres. Sobre aspectes socials i polítics ho tindran més fàcil. No serà complicat que Salvini accepti el “contracte” –així l’anomenen– dels grillini per posar fi als alts sous dels polítics i el compromís d’una llei anticorrupció efectiva.
“No puc amagar la felicitat que sento pel fet que per fi puguem començar a ocupar-nos dels problemes d’Itàlia”, va dir Di Maio en un vídeo penjat a les seves xarxes socials.
Salvini, que vol demanar per a si mateix la cartera d’Interior –en campanya electoral va demanar de repatriar tots els immigrants irregulars que han arribat en els últims cinc anys–, va assegurar que “la immigració i la seguretat en els desembarcaments serà una part fonamental del programa”.
Una vegada hi hagi llum verda amb les bases, tocarà repartir-se els càrrecs. Per a primer ministre, el més probable és que Salvini proposi al lliguista Giancarlo Giorgetti, de 51 anys, que té una certa estima del Quirinal. Si no, podria ser ministre d’Economia. Els grillini no estarien gaire d’acord amb una figura tan política. L’advocada i senadora de la Lliga Giulia Bongiorno també podria ser premier o ministra de Justícia, mentre Riccardo Fraccaro, un grillino de 37 anys, aniria a Desenvolupament Econòmic. El mateix Di Maio podria quedar-se Exteriors si no és premier.
Sobre l’equip, Mattarella també hi vol dir la seva. En un missatge en una conferència sobre la Unió Europea, el cap de l’Estat va advertir sobre la “temptació de recórrer a fórmules del segle XIX per als problemes del 2000”. La pregunta és quanta influència tindrà el president a l’hora de moderar les ambicions nacionalistes dels vencedors de les eleccions.
Salvini voldria per a ell la cartera d’Interior, mentre que Di Maio sona com a ministre d’Exteriors