La princesa desapareguda
Una oenagé denuncia que una filla de l’emir de Dubai ha desaparegut després d’intentar fugir de la família
Latifa al-Maktum va escapar en un iot; homes del seu pare el van assaltar a l’oceà Índic
Una princesa a la fuga. Un monarca que tanca amb pany i clau les seves filles díscoles. Un exespia francès amb un iot. Una professora d’arts marcials finlandesa. Un segrest, amb metralletes i espiells làser, en alta mar. La misteriosa fugida i desaparició de Latifa al-Maktum, filla de l’emir de Dubai, té ingredients de novel·la. Segons els seus protagonistes, però, l’única ficció és la imatge de país modern, de negocis i gratacels que ven la Unió dels Emirats Àrabs.
Des de fa dos mesos ningú no sap on és Latifa, de 32 anys, una dels 30 fills de l’emir, a qui les revistes anomenaven “la princesa paracaigudista” per la seva afició al vertigen. L’últim rastre és un enregistrament a YouTube que suposadament va gravar abans de fugir a finals de febrer. “Aquest vídeo podria salvar-me la vida”, diu una jove que s’identifica com Latifa, filla de Muhammad bin Rashid al-Maktum, primer ministre i emir de Dubai, i la seva esposa algeriana. Explica que viu en una “gàbia daurada”, sense llibertats, un fet que “en països civilitzats es dona per descomptat”, com conduir, viatjar o anar on li plagui; que el 2002 ja va provar de fugir, però va ser detinguda a la frontera, empresonada i torturada durant tres anys. I que la seva germana gran, Shamsa, viu tancada per la família, narcotitzada, des que es va escapar en un viatge a Londres el 2000 (un cas del qual donen fe les hemeroteques al Regne Unit). “L’únic que li importa al meu pare és la seva reputació. És capaç de matar per protegirla. Si esteu veient això significa que o estic morta o estic en una situació molt dolenta”, diu.
Tiina Jauhiainen, una finlandesa de 41 anys, assegura que van preparar la fugida durant mesos. “El 2010 em va contractar com a professora de capoeira. Ens vam fer íntimes i em va confiar el que ocorria a casa seva”, diu Jauhiainen per telèfon des de Londres. Quan a l’agost Latifa li va demanar ajuda, ella no va dubtar.
Latifa tenia un pla. Estava en contacte amb Hervé Jaubert, un home que diu que és un exespia francès de 62 anys i és autor d’un llibre on narra la seva evasió d’UEA el 2008, on havia estat “falsament acusat de frau després d’un negoci que va acabar malament”, diu a aquest diari. Disfressat de dona, cobert amb una abaia, va aconseguir ficar-se en un bot cap a un veler que l’esperava en aigües internacionals.
Amb aquestes credencials, la princesa va acudir a ell. “Em va contactar fa vuit anys. Volia fugir amb la Shamsa, però al final es va adonar que era impossible i l’havia de deixar”, diu Jaubert. Afirma que sobretot el movia el desig d’ajudar “una dona en problemes, que rep abusos de la seva família” encara que “confiava que quan tot acabés rebria una compensació, com tots els que hi vam participar”. La princesa, que rebia una assignació mensual, va córrer amb les despeses, que no van ser menors: va caldre portar el veler de Jaubert, el Nostromo, de les Filipines amb tres tripulants, o comprar material de comunicació car.
El 24 de febrer Latifa i l’amiga finlandesa van fugir a Oman. En un bot van assolir el Nostromo, en aigües internacionals. El pla era navegar fins a Goa (Índia) i d’allà volar als EUA i demanar asil. No van arribar a trepitjar sòl indi. La nit del 4 al 5 de març, el Nostromo va ser assaltat. Segons Jaubert, eren a 30 milles nàutiques de la costa, en aigües internacionals. Les va despertar el que semblaven trets. “Hi havia uns quants homes apuntant-nos amb metralletes i els seus làsers. Cridaven: ‘Qui és Latifa?’”, diu Jauhiainen, que va ser emmanillada a terra. Recorda sentir la seva amiga cridar: “Engegueu-me un tret però no em porteu als Emirats”. Diu que parlaven anglès amb accent indi i després va sentir àrab. Va veure un bassal de sang; era de la pallissa que els havien clavat a Jaubert i els filipins.
“Vaig pensar que ens executarien”, diu el francès, que creu que els missatges de socors que va enviar al començar l’abordatge els van salvar la vida. “Atacar un iot privat en aigües internacionals és il·legal! Jo anava preparat per a pirates, però no per a una operació militar, perquè allò era un comando. No em vaig imaginar mai que els indis es deixarien corrompre pels Emirats per a una cosa tan greu”, afegeix. El diari indi Business Standard va publicar que la seva Guàrdia Costanera va participar sota ordre del primer ministre, Narendra Modi, encara que Exteriors ho va negar.
Va ser l’última vegada que van veure Latifa. Jauhiainen i Jaubert van ser portats a l’UEA, on van passar diversos dies detinguts, en cel·les d’aïllament, sota durs interrogatoris perquè confessessin haver-la segrestat. “Deien que havia violat la llei islàmica. Latifa no és considerada una adulta. Al no estar casada, el seu guardià és el seu pare. Jo deia que no havia comès cap crim, que només l’havia ajudat, però als seus ulls l’havia segrestat, perquè les dones no poden elegir per elles mateixes”, relata Jaubert.
Els van deixar anar el 20 de març. Abans havien gravat una confessió i havien firmat un document de confidencialitat. Per què van alliberar Jaubert, fugitiu de la justícia dels Emirats? “Havien d’explicar com m’havien detingut. Jo no vaig trepitjar territori dels Emirats, em van segrestar”, diu Jaubert, que és també ciutadà dels EUA. Assegura que portarà el cas als tribunals. Van decidir fer pública la història, diuen, per Latifa i per garantir la seva pròpia seguretat, una vegada comprovat com de llargs que són els tentacles de l’emir.
L’UEA guarda silenci oficial però algú de palau va confirmar a l’agència AFP que la princesa havia estat “tornada”, dient que no era més que un “assumpte domèstic” que havia estat utilitzat per l’enemic Qatar per “danyar la reputació de Dubai i l’emir” i que els implicats eren “criminals convictes”.
Al capdavant de la “campanya per alliberar Latifa” s’ha posat un grup anomenat Detained in Dubai, dirigit per David Haigh, un britànic que hi va ser empresonat el 2013 i va denunciar tortures. Haigh diu a aquest diari que va ser Latifa qui el va contactar des del Nostromo per contractar-lo com a advocat, i que ell mateix va témer que fos un muntatge orquestrat per l’UEA per desacreditar-lo. Haigh, que ha portat el cas davant l’ONU, admet que és “una vindicació personal”. “Fa anys que crido contra el vent que aquest país tortura i viola sistemàticament els drets humans”.
La història té interrogants i els passats foscos d’alguns personatges susciten dubtes raonables. Però existeixen dues alertes emeses per l’UEA a la Interpol per detenir Jaubert i Jauhiainen per segrest. També hi ha les dades de satèl·lit, difícilment falsificables, que proven la posició del Nostromo a l’Índia, on es perd el rastre, i dies més tard en una base militar àrab. Human Rights Watch es pren seriosament les denúncies i demana a les autoritats que aclareixin el parador de la princesa i demostrin que està bé. “L’UEA té un historial de desaparicions forçades, d’ocultar detencions i mantenir gent incomunicada, la qual cosa sabem que augmenta dràsticament la possibilitat de tortura”, assenyala Adam Coogle.
L’amiga finlandesa confia que la pressió internacional funcioni. “Vull creure que és viva –diu–. Segurament la tenen tancada i drogada, perquè Latifa no és algú que s’intimidi fàcilment. Lluitarà fins al final”.