El Govern interior i l’exterior

“No sé si ser l’escollit és motiu de celebració”. Un diputat de Junts per Catalunya feia aquesta confessió aquesta setmana mentre corrien noms de presidenciables pels passadissos del Parlament, incloent-hi el seu. El diputat pot acabar sent conseller, però al grup parlamentari a ningú se li escapa que el nom de Quim Torra va rondar sempre per la taula de Carles Puigdemont malgrat les seves negatives públiques i privades.

Durant aquests mesos, Torra es va dedicar a acompanyar... En segona fila en totes les reunions de JxCat a Brussel·les, en primera fila a l’hora de visitar Puigdemont a la presó alemanya de Neumünster, arrencant aplaudiments per a les famílies dels polítics empresonats en l’únic debat d’investidura de la història catalana que va arrencar i no va acabar...

Per arribar a Torra, Puigdemont havia de transitar del discurs de la restitució fins al pla D; convence’s que els al·licients personals que li oferia una repetició electoral eren inversament proporcionals als polítics; i fer-se a la idea que Elsa Artadi té més futur del que li pot atorgar una presidència en “un període de provisionalitat”.

Puigdemont elegeix Torra reivindicant-se com el president legítim –mentre el Parlament no decideixi una altra cosa la setmana que ve– i amb la pretensió de continuar defensant aquesta legitimitat a les instàncies internacionals com a president d’un Consell per a la República. De manera que a Torra li queda el que anomena “governació interior” d’una comunitat autònoma amb “competències i recursos laminats sistemàticament”, mentre Puigdemont aspira a “expressar-se en llibertat” des de l’estranger per desplegar el mandat del referèndum de l’1-O. Amb permís del tribunal de Schleswig-Holstein.

Són els dos Governs que Marta Rovira va proposar en una entrevista a La Vanguardia fa mig any, fins i tot abans que arrenqués la campanya electoral. I quan les crítiques creixen sobre el nou full de ruta d’ERC, lluny d’una unilateralitat, Puigdemont també recupera el “fer república” de la secretària general de Junqueras instal·lada a Suïssa.

De la declaració d’independència del 27 d’octubre queden els traumàtics efectes del 155 sobre les institucions catalanes que ara toca rescabalar. El que uneix els socis del futur Executiu és aquell compromís amb “el mandat de l’1-O” i el que inquieta és el dubte de si el Govern efectiu també serà eficaç. A l’interior i l’exterior.