Espanya demana a Bèlgica que es fixi en “els fets”

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha contestat als dubtes plantejats per la Fiscalia belga sobre les acusacions contra els exconsellers Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig demanant als fiscals que se centrin en l’anàlisi “dels fets” i la seva gravetat, tant o més que en la seva qualificació jurídica. Però, en tot cas, els aclareix que s’ha demanat el lliurament de tots ells pel delicte de malversació –en el cas de Comín també pel de rebel·lió–, i en cap cas pel de desobediència. Els fiscals belgues havien dirigit una carta a Llarena anticipant el criteri que no calia sol·licitar el lliurament dels reclamats pel tipus penal de desobediència i qüestionant que es pogués fer pel de malversació. El magistrat del cas 1-O els contesta que el primer d’aquests delictes no té pena de presó a Espanya, per la qual cosa no es va plantejar demanar el lliurament per la figura penal de desobediència. De fet, Anna Gabriel està acusada d’aquest mateix delicte i el Suprem va rebutjar demanar el seu lliurament a les autoritats helvètiques des que es va saber que l’exportaveu de la CUP s’havia instal·lat a Suïssa i no havia anat a la citació judicial que li va dirigir el magistrat. L’escrit del jutge instructor, d’altra banda, replica als fiscals belgues que el delicte de malversació sí que es considera a Espanya i en diversos convenis internacionals com un tipus delictiu relacionat amb la corrupció. La Fiscalia belga havia qüestionat que el magistrat equiparés les dues figures delictives. Pel que fa a Antoni Comín, l’escrit confirma que se l’acusa de rebel·lió perquè “els fets” que se li imputen van consistir a promoure que Catalunya “declarés la independència de la resta de l’Estat i es constituís com una república independent, servint-se per això d’alçaments i mobilitzacions públiques que van arribar a contenir expressions de violència, i amb les quals es pretenia forçar l’Estat a reconèixer la nova realitat política”.