UPN tombarà els comptes de Rajoy si negocia l’acostament de presos El pacte antiterrorista no acorda una declaració del triomf sobre ETA ni un full de ruta per a la nova etapa
Poques imatges per a la història democràtica d’Espanya tan eloqüents del precari moment polític com la reunió d’ahir del pacte antiterrorista, la primera després de l’anunci de dissolució d’ETA: no hi ha full de ruta per a l’etapa sense ETA, no hi va haver (ni es va esmentar) declaració solemne que celebri el triomf de l’Estat de dret sobre la banda terrorista, no s’aborden polítiques de reconciliació, i la qüestió de l’acostament de presos s’ha convertit en un tabú que els signants del pacte eludeixen, tret d’UPN, que ha decidit convertir-lo en casus belli davant l’aprovació pressupostària: si Mariano Rajoy vol el seu vot, que és peremptori, s’haurà de comprometre per escrit a mantenir la dispersió carcerària.
La reunió del pacte antiterrorista, a la qual el PNB no va acudir mentre convocava el Govern central a incorporar-se al fòrum tripartit amb els governs navarrès i basc que abordi l’etapa que s’obre, ni tan sols tenia a l’ordre del dia una declaració solemne sobre el final d’ETA i l’etapa que s’obre, i tampoc no preveia a l’ordre del dia abordar el tractament penitenciari dels condemnats etarres. Les successives intervencions es van limitar a subratllar la condició criminal de la banda, la condemna de les seves accions, la solidesa de l’Estat de dret i la fermesa de la llei, alhora que comprometien l’acció de l’Estat amb la justícia i reparació amb les víctimes.
Va ser UPyD, que encara que no tingui representació parlamentària conserva seient al pacte perquè sí que en tenia quan es va firmar, qui es va saltar l’acord tàcit de no esmentar la dispersió carcerària, i va exigir al ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, un pronunciament exprés contra l’acostament de presos que el seu predecessor, Jorge Fernández Díaz, havia compromès per “48 hores després” de la dissolució de la banda. UPyD també va alertar de l’“agenda totalitària” abertzale, que continua intacta, a parer seu, malgrat la dissolució d’ETA. Zoido va insistir, gairebé amb les mateixes paraules que Mariano Rajoy va fer servir unes hores abans, en l’aplicació de la política penitenciària tal com és: “S’actuarà amb la llei i amb tota la llei”.
Íñigo Alli, diputat d’UPN, va aprofitar la reunió per llançar el seu ultimàtum: condiciona el suport als comptes del PP al fet que Rajoy es comprometi per escrit a no acostar els presos d’ETA ni a asseure’s a la taula amb els governs basc i navarrès per debatre el tema, un anunci que col·loca l’Executiu central en una posició delicada i que crea un conflicte inesperat amb les dues comunitats.
L’exigència d’UPN suposa un torpede a la línia de flotació d’una de les principals propostes presentades per Iñigo Urkullu i Uxue Barkos en la seva històrica declaració conjunta de Bertiz (Navarra) per valorar la dissolució d’ETA. En aquesta declaració, tots dos mandataris van advocar per la creació d’un fòrum a tres bandes entre el País Basc, la comunitat foral i Espanya per estudiar un canvi en la política penitenciària, element indispensable en la normalització de la convivència social, política i institucional dels dos territoris.
L’envit dels regionalistes té una difícil solució. A Rajoy no li sobren els suports i els pressupostos depenen tant d’UPN com del PNB. Els jeltzales sempre han desvinculat la política penitenciària de qualsevol negociació dels comptes, però ara l’escenari canvia dràsticament: seria inconcebible que el partit basc donés suport a uns pressupostos que estanquen i ajornen un tema vital per al Govern d’Urkullu.
Des d’UPN destaquen que la política penitenciària “no es pot fer en una taula, com un intercanvi”, sinó que ha “d’estar vinculada únicament a la legalitat”. Per l’Executiu basc, però, no es tracta de modificar la llei, sinó de complir-la en qüestions com la individualització de les penes o l’accés a beneficis. “Hi ha un discurs que confon intencionadament acostament amb alliberament o amnistia”, va criticar dilluns el lehendakari, que va assegurar que Rajoy és “sensible” al tema malgrat els “condicionants interns” que té el PP.
La proposta del Govern basc no va contra la dispersió, sinó contra l’allunyament, un càstig
El PNB aposta per avançar en la pau, però rebutja supeditar el procés als pactes pressupostaris
que considera adreçat als familiars dels presos. En aquest sentit, fa un any va lliurar un document a l’Executiu de Rajoy amb una proposta per acostar els reclusos de la banda –250 a Espanya– a presons pròximes a Euskadi. Ahir, en una entrevista a Le Figaro, Urkullu va insistir en aquest trasllat a presons que es trobin a entre 200 i 300 quilòmetres del País Basc, un arc en què hi ha 14 centres.
En tot cas, el PNB, al contrari que UPN, pretén mantenir el procés de pacificació i normalització d’Euskadi i Navarra a què aboca la dissolució d’ETA fora de qualsevol negociació parlamentària. El mateix portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, ha insistit que el pacte antiterrorista no pot ser el fòrum únic ni principal per donar resposta als reptes que planteja l’etapa que s’obre.