El mètode Lin Ching-yi
La setmana passada, a Taiwan, el diputat Lin Ching-yi va presentar una proposta que, segons ell, resoldria d’una tacada dos grans problemes del país. D’una banda, l’energètic (excés de consum elèctric, bàsicament) i, de l’altra, el decreixement de la població. Taiwan té un dels índexs de natalitat més baixos del món. Segons estudis reputadíssims, l’any passat la taxa de fecunditat va ser d’1,13 fills per cada dona. Per dir-ho en milers: per cada mil taiwanesos només van néixer 8,3 nens. Si tenim en compte que per cada mil taiwanesos en van morir 7,4, és evident que la demografia està força estancada.
Perquè la gent en edat reproductiva es conegui i es dediqui a fer més taiwanesets, el Govern té un programa que munta trobades de solters perquè s’aparellin i donin fruits. Però la proposta que la setmana passada va fer el diputat Ching-yi és encara més creativa. Va suggerir que a les deu del vespre es restringeixi l’electricitat. Una mena de toc de queda. D’aquesta manera, diu ell, la gent deixarà de treballar (són molt treballadors, els taiwanesos) i se n’anirà cap a casa. Però, un cop a casa, com que
Per augmentar la natalitat, a les deu del vespre tallen la llum i tothom al llit
tampoc no hi haurà electricitat, no s’escarxofaran davant de la tele i se n’aniran de seguida al llit. Segons els càlculs del diputat en qüestió, com que no seran davant d’una sèrie o un concurs televisiu, es posaran a follar; això que els puritans millennials en diuen “tenir sexe”, com si no tinguéssim sempre sexe independentment de si el fem servir per cardar o no. Ching-yi deu haver sentit a parlar de la famosa apagada de llum de Nova York l’any 1977, que durant dos dies de juliol va deixar la ciutat completament a les fosques durant una nit i que, a més del tancament d’aeroports i la interrupció del partit entre els New York Mets i els Chicago Cubs, va provocar el saqueig de milers de botigues, quatre mil detinguts i el naixement de bebès nou mesos després de l’apagada.
No sé en què es basa el diputat Chingyi per creure que la gent necessita la foscor del dormitori per procedir a la còpula procreativa. D’entrada, no cal apagar la tele i anar-se’n al llit. Moltes vegades al llarg de la vida hem conegut gent amb intencions perverses que convida algú a casa seva a mirar una pel·li al sofà i la seva intenció real és tota una altra, més aviat penetradora. A més, a plena claror del dia, o del llum de la tauleta de nit (Österlo; novetat: 14,99 euros), hi ha gent que fornica sense cap problema, precisament perquè el que l’excita sexualment és la contemplació de l’altre. Només les persones amb poca autoestima corporal apaguen el llum perquè els avergonyeix mostrar les seves misèries físiques. Però, a més, seguint el mètode Ching-yi, hom pot anar-se’n al dormitori i dedicar-se al fornici havent col·locat prèviament al penis –propi o aliè– una mena de funda de goma summament enginyosa que s’anomena condó o condom. Nova tecnologia punta. O també pot haver pres anticonceptius, que són una altra novetat farmacològica que els explicaré un altre dia, que ara ja no em queda espai.