Una comunitat femenina

La mujer que sabía leer

Direcció: Marine Francen Intèrprets: Pauline Burlet, Géraldine Pailhas, Alban Lenoir Producció: França, 2017. Le semeur. 100 min. Drama

Debut a la direcció de Marine Francen, que ha treballat com a assistent de Michael Haneke i Olivier Assayas, amb un cinema d’època que combina hàbilment altres gèneres. El resultat és una mixtura que ens remunta a un passat que sembla que es repeteix en el present. El cop d’Estat de Napoleó Bonaparte el desembre del 1851 li facilita un període de poder dictatorial. En un petit poble dels Alps, els homes han estat víctimes de la violenta repressió exercida contra els republicans. Ara només queden les dones i els seus fills. Una comunitat femenina molt jove i que arriba a un acord: en cas que aparegui un home al poble, el nouvingut serà compartit entre totes, i a més buscaran la maternitat que els asseguri la descendència. Somiar amb els homes és la fantasia que els permet suportar les seves duríssimes jornades fent d’espigoladores. Fan la feina que abans feien els homes, mentre elles s’estaven a casa cuidant-se de la llar i dels fills.

El títol original de la pel·lícula (Le semeur) no té res a veure amb l’espanyol, però La mujer que sabía leer és una de les joves protagonistes. Perquè, efectivament, és l’única del grup que sap llegir. L’arribada d’un misteriós jove, expert en ferradures i que també llegeix, crea una nova situació entre les dones que anhelen veure convertit en realitat l’acord de compartir el nouvingut. Arriscada i gran observadora de l’univers femení, la directora Marine Francen evita en tot moment tòpics i desmesurats melodrames amorosos. Ha aconseguit una obra plena de captivadores imatges i sentiments, amb un elenc d’intèrprets certament notable. /