Factòtum Rubio
L’histriònic president del Comitè de Competició controla la Comissió Electoral federativa i es mou en diferents àmbits polítics
Pretès flagell de l’independentisme a Twitter i fuet de Podem, sindicats i sindicalistes a la ràdio extremenya, el president del Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol, Francisco Rubio, és un dels personatges amb més poder en un organisme que viu una dilatada transitorietat des de la suspensió i posterior destitució d’Ángel María Villar com a president federatiu a conseqüència de l’operació Soule. En el càrrec des del 2012, Rubio també és el màxim responsable de la Comissió Electoral que regula els comicis a la presidència que tindran lloc la setmana que ve, i ja ho va ser en les anteriors eleccions, que van mantenir Villar al poder.
Va ser el veterà mandatari del futbol espanyol qui va posar Rubio al capdavant del Comitè de Competició i qui el va situar com a jutge de competició –altrament anomenat jutge únic– de les competicions de Copa del Rei, Supercopa i Segona B. Segons els estatuts de la Federació, el seu nomenament és potestat del president, que l’ha de fer de manera anual. I Rubio no ho ha deixat de ser d’ençà que va assumir tots dos càrrecs.
El seu desembarcament a l’òrgan rector del futbol espanyol, tot i això, va ser casual. Va ser un exalumne seu a la Universitat d’Extremadura, on continua impartint classes de Dret i formant part de diverses comissions de màsters i doctorats, qui l’hi va introduir. Es tracta d’Emilio García Silvero, actual director d’Integritat de la UEFA i qui, curiosament, es va postular com a successor de Villar després de la seva destitució, però va retirar sobtadament la seva anunciada candidatura a començaments del febrer.
La relació de Rubio amb la Federació és contínua des de l’any 2006, ja amb García Silvero a l’àrea legal, i prèvia al màster en Dret Esportiu que el president de Competició va cursar a la Universitat de Lleida entre el 2010 i el 2011. Tots dos, a més a més, han coincidit en nombrosos cursos a la Universitat Rey Juan Carlos, on també han dirigit plegats una tesi doctoral. Que la fugida de García Silvero del procés electoral a la presidència de la Federació coincideixi amb el control de Rubio de la Comissió Electoral pot tenir moltes lectures. El directiu de la UEFA, avalat per Javier Tebas i el mateix Villar, va fer referència a la “impossibilitat de regenerar l’organisme”.
A part de pel seu histrionisme a les xarxes socials i mitjans de comunicació, Rubio també és conegut per les seves capacitats camaleòniques. Només així es pot entendre que exerceixi com a president de la Junta Arbitral de Consum d’Extremadura i col·labori amb el Govern extremeny, formi part de l’equip de la consultoria de l’exministre Manuel Pimentel i, com expliquen els seus pròxims, mantingui una estreta amistat amb independentistes bascos i catalans malgrat els seus incendiaris tuits. De la mateixa manera argumenten que el seu declarat madridisme no està darrere de la dura sanció contra Sergi Roberto. De fet, per defensar-lo recorden que va ser ell qui va imposar a començaments de temporada un càstig de cinc partits a Cristiano Ronaldo, malgrat que el portuguès qui va empènyer va ser l’àrbitre.
García Silvero, exalumne seu i dirigent de la UEFA, el va introduir a la Federació