Quina setmana!

Fer de Cassandra és la part menys atractiva de l’ofici de l’economista. Però, ja ho saben, un pessimista és un optimista una mica gran i, en especial, ben informat. Això ve a compte de la tirallonga de notícies amb què esmorzem aquests dies. Vegin-les.

Primer. Problemes als països emergents, un déjà vu dels del 2013. Ara, un altre pas de rosca: amb l’economia americana en plena ocupació i el dèficit fiscal de Trump en el 5%, els tipus a 10 anys han superat ja el 3% reforçant el dòlar. Amb la seva alça, patiment dels més endeutats: l’Argentina, Colòmbia o Turquia, i efectes col·laterals al Brasil, Mèxic i Polònia, entre d’altres. I encara que per defensar el peso argentí el banc central ha elevat les taxes d’interès del 27% al 40%, finalment a Macri no li ha quedat cap altra sortida que demanar el rescat a l’FMI.

Segon. Petroli a l’alça, amb el Brent per sobre de 77 dòlars el barril. Parcialment, un reflex de la reducció de producció de l’OPEP i Rússia, encara que el seu últim ràpid ascens expressa l’escalada entre l’Iran i els EUA i Israel, arran de l’abandonament de Trump de l’acord del 2015.

Tercer. Volatilitat als mercats financers. Les alces de tipus d’interès comencen a fer-se notar en sortides de fons en deute públic i un temor creixent que la borsa americana hagi superat el seu màxim. Que l’europea no aparegui sobrevalorada tampoc no tranquil·litza: pèrdues en un costat de l’Atlàntic poden obligar a vendes no desitjades a l’altre.

Quart. Guerra (comercial) de Trump. La seva última demanda a la Xina (retallar 200.000 milions de dòlars el dèficit de 360.000 milions que tenen els EUA) ha estat considerada per aquesta un xantatge

L’empenta dels vents de cua està minvant, però nosaltres continuem fent la nostra

inadmissible, i la seva acceptació, una impossible rendició. Mentre s’acosta el moment en què la UE coneixerà les restriccions comercials americanes, no sembla possible que puguem quedar al marge del conflicte sino-americà.

Cinquè. Sincronització immobiliària: l’FMI (al seu últim informe) es mostra preocupat per la correlació en el cicle alcista de preus de l’habitatge que s’està vivint entre països avançats, i entre aquests i els emergents.

Sisè. Sèrie italiana. Un possible govern Lliga-Cinc Estrelles ha tornat a empènyer a l’alça la prima de risc italiana: Itàlia continua inquietant tothom.

Impacte sobre Espanya? L’únic quantificat és el del petroli: segons el Pla d’Estabilitat 2018-2021, passar dels 68 dòlars/barril que s’esperaven per al 2018 als 75 dòlars/barril significaria una reducció de 7 dècimes en el PIB, 8 en l’ocupació i un augment de 4 en el dèficit públic.

Alces en tipus d’interès, crisi en països emergents, inestabilitat en mercats de deute i d’accions, tensions geopolítiques, escalada del petroli, proteccionisme creixent, sincronització immobiliària i drama italià: renoi, quina setmana! L’empenta dels vents de cua està afluixant. Però nosaltres, incòlumes als signes, fem la nostra.