Garantir els drets de les persones refugiades: un compromís ferm
Els Projectes Refugi hauran rebut més d’un milió d’euros d’inversió metropolitana en finalitzar el mandat, assolint la fita de destinar a cooperació el 0,7 % del pressupost de l’AMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha centrat des de l’inici del mandat 2015–2019 les seves polítiques de cooperació internacional en garantir els drets de la població refugiada al Mediterrani. La gravetat i la llarga durada del conflicte sirià han empès milers de famílies a abandonar les seves llars per fugir de la guerra i cercar un futur en pau. En aquests tres anys, l’estratègia metropolitana s’ha traduït en el suport metropolità a 23 projectes de cooperació sobre el terreny. Per fer-los possibles, l’AMB col·labora amb institucions i ONG locals, amb entitats i Ajuntaments catalans i també amb altres institucions, públiques internacionals. En acabar el mandat l’ajuda a persones refugiades haurà rebut una inversió total de més d’un milió d’euros i l’AMB assolirà el compromís de destinar el 0,7 % del seu pressupost a la cooperació i els drets humans, tal i com recomana Nacions Unides.
“L’esforç econòmic més important en cooperació internacional són els projectes vinculats al refugi, fruit d’una decisió molt conscient des de l’inici del mandat d’aportar recursos a les zones de la Mediterrània que ja estan acollint a més persones refugiades”, explica Alfred Bosch, vicepresident de l’àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB. Així, malgrat que el compromís ciutadà amb l’acollida ha trobat innumerables obstacles a casa nostra, “l’AMB haurà estat un actor principal a l’hora de crear refugi, amb impacte real en la vida quotidiana de molta gent”, celebra el vicepresident.
El pla director de cooperació internacional 2017-2019 va encara més enllà i estableix com a prioritats la Mediterrània oriental i les tasques relacionades amb la garantia dels drets humans de les persones refugiades i la sostenibilitat ambiental, que es concreta en projectes de sanejament d’aigua, i sobretot, de gestió de residus. Són dues de les àrees d’expertesa de l’AMB, en les que la institució té competències i, per tant, en les que s’emmarca de forma més natural la cooperació. A més, són uns dels principals temes de l’agenda local de la Mediterrània i s’han convertit en un repte de primer ordre per als territoris que més població migrada han acollit. “Hi ha ciutats que han triplicat la seva població, i els Ajuntaments han hagut de donar resposta a aquest creixement sobtat en subministraments bàsics com aigua, reciclatge de residus o sanejament”, exposa Bosch.
Els projectes finançats són molt diversos: des d’ajuda directa a camps de refugiats fins a iniciatives de reciclatge creatiu i integració. Per exemple, gràcies a Mitja Lluna Roja Kurda i a l’entitat italiana Un Ponte Per… s’han fet arribar productes de primera necessitat per a 1.500 nadons dels camps de Mistenur i Ain Issa de Kobane, al Kurdistan sirià. Amb una estratègia de distribució amb enfocament de gènere, s’ha atès la petició d’enviament urgent de llet infantil i roba d’abric per afrontar l’hivern. “Fem propostes, però també n’escoltem: en aquest cas havíem proposat un projecte de potabilització d’aigua, que està a punt de sortir, però ens van demanar atendre primer aquesta emergència”, recorda Bosch.
Un altre projecte destacat dóna resposta a la sobreacumulació a les platges de l’illa grega de Lesbos d’unes 450.000 armilles salvavides, embarcacions (dinguis) i objectes utilitzats durant la travessa marítima de les persones refugiades que arrisquen la vida per arribar a Europa. L’entitat Lesvos Solidarity (ONGD de Lesbos) i l’AMB han desenvolupat un projecte que transforma aquestes armilles, que tenien un impacte negatiu en el medi ambient, en productes útils com bosses o estoigs, donant una segona existència a aquests objectes que salven vides al mar. Ha rebut 51.430 euros d’ajuda directa i hi participen 75 persones refugiades i també locals, en un treball conjunt que afavoreix la cohesió social i la integració cultural. L’acció, a més, té ramificacions en matèria de sensibilització, tant a Lesbos com a l’àrea metropolitana de Barcelona, on, per exemple, l’alumnat d’escoles d’enginyeria i disseny ha participat en un concurs social per proposar idees creatives per al reciclatge de les armilles.
A llarg termini, l’AMB també vol treballar en la incorporació de la ciutat síria d’Àlep com a 37è municipi de la metròpoli, tal i com Sarajevo va esdevenir l’11è districte de Barcelona durant el setge de la guerra dels Balcans. “És una forma d’agermanament molt més intensa i transversal, perquè la institució metropolitana tindria en compte la ciutat d’Àlep en cadascuna de les seves partides i línies de treball: transport, gestió de l’aigua, parcs, residus, habitatge...”, exposa el vicepresident de l’AMB. Es tracta de la segona ciutat més poblada de Síria, després de la capital [Damasc]: “En moltes coses podríem dir que s’assembla a Barcelona, perquè és una ciutat comercial i dinàmica, però ha estat enormement colpida per la guerra”, assegura. “Ha estat molt difícil accedir a l’interior de Síria i trobar les ONG més adients per garantir que els recursos arriben a qui més els necessita, però poc a poc hem anat trobant canals i ha estat la partida pressupostària que més ha crescut des del 2015, fins arribar als 275.000 euros”, detalla Maria Peix, cap del servei de Cooperació de l’AMB.
Els projectes són molt diversos: des d’ajuda directa a camps de refugiats fins a iniciatives de reciclatge creatiu i integració
L’AMB estudia incorporar a llarg termini Àlep com a 37è municipi, seguint l’exemple de la cooperació amb Sarajevo