La reeixida recuperació a Catalunya

La recuperació de les cigonyes a Catalunya ha estat espectacular. El 1988 només se’n comptabilitzaven unes quantes desenes a la província de Lleida. Després de la reintroducció d’aquesta espècie als Aiguamolls de l’Empordà, però, la seva expansió ha estat contínua (Peralada, resta de l’Empordà...). El 2000 es comptabilitzaven 144 parelles nidificants, una xifra que va pujar fins a 289 el 2007 i fins i tot 822 el 2017. Una disponibilitat de menjar més gran, un clima benigne a l’hivern i la idoneïtat del lloc d’acollida són algunes de les causes que n’expliquen el reeixit sedentarisme. Les cigonyes van ser reintroduïdes a l’Empordà el 1988 amb un projecte (fet servir abans a Suïssa i Alsàcia) mitjançant el qual es va buscar, amb una població sedentària de cigonyes, recuperar una població sedentària normal. El pla va consistir a introduir en una gàbia cigonyes nascudes en captivitat o agafades de nius durant dos hiverns. Amb aquest temps n’hi ha prou perquè els animals perdin l’instint de migració, i mentrestant queden protegits i controlats a la zona. La contrapartida és que se’ls ha de facilitar menjar durant els dies freds d’hivern. Després, al cap de l’any o dels dos anys d’alliberament, els animals fan el niu i crien, amb l’avantatge que encara que els seus pares siguin sedentaris, els fills emigren. “A començaments dels anys vuitanta del segle passat s’estimava que a Espanya només quedaven unes 6.000 parelles, i es deia que en 50 anys l’espècie desapareixeria”, recorda Jordi Sargatal. Això ja és història.