“Diumenge em veureu conduir de l’hotel al circuit”
Robert Kubica torna a pilotar en un GP gairebé vuit anys després, però no es veu en cursa
Com si estigués al 2010, amb el mateix aire taciturn, la figura eixuta emergida d’un quadre del Greco de Robert Kubica tot just deixa traslluir les seves emocions. “He estat centrat en la meva feina, les emocions van desaparèixer aviat; l’any passat, fent un test per primera vegada en vaig tenir moltes més”, s’excusa el polonès, que vivia ahir –malgrat aquesta sòbria posada en escena– “un dels millors dies de la meva vida”: era la segona estrena en un gran premi d’F-1, gairebé vuit anys després de la retirada forçada per un accident en un ral·li. Williams, l’equip que el va acollir a començaments d’any, li donava l’ocasió de pilotar l’FW41 a l’entrenament lliure de divendres, com solen regalar als novells per rodar-se.
Encara que l’auster pilot de Cracòvia, de 33 anys, no té res de principiant: portava 76 curses d’F-1 a l’esquena entre el 2006 i el 2010 –amb una victòria i 12 podis– abans que la seva prometedora trajectòria quedés seccionada de cop per un accident que gairebé li costa la vida, el febrer del 2011, al ral·li Ronde di Andora, prop de Gènova. El seu Skoda Fabia va quedar fet un garbuix de ferralla i una barrera de seguretat el va travessar. Ja en fa 7 anys.
“Han estat anys durs”, explicava Kubica. “El període inicial després de l’accident no va ser fàcil. Tenia moltes lesions (a la mà i el braç drets) i vaig necessitar moltes operacions. Van ser probablement els mesos més durs de la meva vida. Però per sort les coses van anar a millor i per això soc aquí”.
Per tornar a l’F-1, Kubica va necessitar primer una llarguíssima rehabilitació, sis hores diàries de treball físic, abans de tornar a pujar a un cotxe. Va tornar a la competició de ral·lis el setembre del 2012, va fer el salt al Campionat d’Europa i posteriorment al Mundial WRC. Fins que l’any passat tornava a provar un F-1, gentilesa de Renault, el seu últim equip. Les proves a Hongria van anar bé. La mobilitat dels dits, bàsica per pilotar un bòlid, era òptima. Mesos després, Williams el fitxava com a pilot de proves i tercer pilot, condició que va estrenar a Montmeló, a la segona tanda de tests hivernals el febrer passat.
“En Robert va entrar al nostre radar al començament de la temporada”, revelava Claire Williams, team principal de l’escuderia anglesa. “Volíem avaluar-lo honestament. El seu pilotatge i ambició per tornar a entrar a l’F-1 ha estat una cosa que veritablement ens ha impressionat”. D’aquesta manera, Williams va decidir donar-li minuts de volant: li concedeix aquest any tres entrenaments lliures de la primera sessió dels divendres, a Barcelona, Àustria i Abu Dhabi: el seu retorn efectiu als grans premis per la porta petita. Però aquesta primera sessió d’avui només ha estat el començament de l’objectiu de la propera setmana, que és fer proves aerodinàmiques amb el cotxe”, explicava Kubica a un núvol de periodistes.
Va ser l’atracció de la jornada en el Circuit. No cada dia torna a l’F-1 un pilot fora de sèrie i que va tornar a néixer dues vegades: aquella tarda de juny al Canadà 2007, quan es va estavellar contra el mur amb el seu BMW a més de 200 km/h i en l’accident de ral·li del 2011.
Però, el que es preguntava tothom era si aquests tres divendres de fogueig són el primer pas per tornar a pilotar en cursa. “És bonic ser en uns entrenaments lliures de Gran Premi i seria bonic continuar”, apuntava les seves intencions tími-
Williams concedeix a Kubica tres lliures, a Barcelona, Àustria i Abu Dhabi: “Seria maco continuar”, anhela
dament. I li insistia el periodista.
–El podrem veure pilotar el cotxe un diumenge (en cursa)?
–Diumenge portaré el meu cotxe des de l’hotel fins al circuit, o sigui que a tot estirar em podràs veure conduir a la carretera...
Alonso, un dels seus millors amics, li donava la benvinguda. “Tant de bo no haguéssim hagut de perdre’l tants anys. Si hauria estat un dels grans? Qui ho sap... Hi ha pilots extraordinaris, amb un talent descomunal, com Kubica, Sainz, Hülkenberg, Leclerc, i tants d’altres, i no han aconseguit un podi mai de la vida”.
“Tant de bo no haguéssim hagut de perdre Kubica tants anys; qui sap si hauria estat un dels grans”