Diàlegs en la tercera fase
Superat el tràmit de la CUP, Catalunya entra en una nova fase amb un Govern de retòrica republicana i realitat autonòmica. Tot és provisional. I davant, Rajoy marcat per Rivera. Així, qui pot pensar a dialogar?
Catalunya ha entrat en una nova fase del procés. En una primera, diferents governs de la Generalitat van provar d’aconseguir un millor encaix de Catalunya a Espanya sense renunciar a l’Estat autonòmic. Aquesta fase va acabar amb el cop de porta del Tribunal Constitucional a la reforma d’un Estatut avalat per les urnes en un referèndum. En una segona fase, els governs de Mas i Puigdemont van fingir amb fer una altra consulta sobre la independència i van portar la seva amenaça fins al final, organitzant el referèndum i aprovant una declaració simbòlica de ruptura amb Espanya. Aquesta fase va acabar amb l’aplicació de l’article 155 i amb l’empresonament o fugida dels líders independentistes. Ara, després d’uns mesos de paràlisi i ambigus discursos sobre la implantació o no de la república, entrem en la tercera fase on apareix un nou govern que acata les regles de l’Estat autonòmic però anuncia que treballarà per establir les bases d’una futura república. El millor de la investidura de Quim Torra és que Catalunya tindrà govern i s’eviten noves eleccions. El pitjor és que l’estratègia de confrontació de Puigdemont i tots els grups que li donen el seu suport farà cada vegada més difícil una sortida al conflicte. Cap de les dues parts no cedirà.
Aquí és on som. Ni Torra, ni Puigdemont no enganyen ningú. El nou Govern es posarà a caminar amb l’objectiu d’eixamplar més la frontera que els separa amb el Govern d’Espanya i tractarà d’ampliar la base social que els dona suport confiant a tenir una majoria encara més sòlida per imposar la independència en el futur. Un Govern que treballarà per aconseguir la república. No serà un Executiu que li dediqui molt de temps a l’encaix de Catalunya a Espanya. Per això, les apel·lacions al diàleg que llança Torra són com bé apuntava ahir en aquestes pàgines María Dolores García un recurs grapejat sense pudor. De què dialogaran ara Rajoy i Torra després dels fracassos d’aquests últims anys quan el conflicte encara es podia evitar?
La posició de Rajoy no és gens còmoda. Ja ho deia aquesta setmana en veu baixa als passadissos del Congrés el coordinador del PP Fernando Martínez Maillo: “Cal sortir llançant llets de Catalunya”. La seva frase al·ludia al desgast que pateixen els populars per administrar la Generalitat. L’article 155 deixa ben clar que la intervenció de l’Estat desapareix una vegada es constitueix el Govern, però si Torra comença a prendre decisions que van més enllà de la retòrica republicana, la pressió perquè el 155 es torni a aplicar serà molt forta. Rajoy té l’ombra d’un Albert Rivera que entén perfectament el sentir de bona part de l’opinió pública espanyola que no vol que s’aixequi el 155. Per això Rivera parla de mantenir la intervenció encara que això no sigui possible sense tornar a passar pel Senat. Rajoy es troba tenallat entre un Torra radicalitzat i disposat a plantar tota la cara que faci falta i un Rivera disposat a airejar qualsevol concessió als nacionalistes catalans. En aquesta situació, quin diàleg hi pot haver?
Diuen Puigdemont i Torra que entrem en una etapa provisional encara que molts ens sembla que aquesta provisionalitat ja dura anys. Serà un govern de retòrica republicana i realitat autonòmica, i marcat per les decisions judicials tant a Espanya com a Alemanya. Imaginin-se que Puigdemont no pot ser extradit. A Berlín ja fan càlculs d’un avanç electoral al novembre aprofitant l’impacte del judici i les sentències contra els líders del procés. Puigdemont somia amb la majoria absoluta.
Però el Govern del PP no es quedarà de braços plegats. Ells també han après la lliçó d’aquests últims mesos i no permetran que s’estableixin les bases de la futura república. L’Executiu creu que té detectat els quatre pilars sobre els quals s’assenta l’estratègia sobiranista: mitjans de comunicació, escola, policia i política exterior. I tots quatre seran objecte de la seva especial atenció. Viurem nous mesos de vertigen en aquest sentit. El conflicte no ha fet més que començar.