El comerç del Born alerta sobre l’abandonament del barri
Els empresaris adverteixen que la deixadesa municipal ja es nota a les caixes enregistradores
Inquietud al racó més trendy de Barcelona. Comerciants del Born denuncien que la deixadesa municipal i l’extraordinària situació que travessa Catalunya els està passant factura. Diuen que els carrers estan bruts i plens d’esvorancs, que els lladres al descuit van tornar amb ímpetu, que el guiri que ve no gasta amb l’alegria d’altres temps. Fa mesos que tot això repercuteix en les caixes enregistradores. Set negocis dels grans eixos van tancar en sis mesos. Són grans franquícies i petits emprenedors, conegudes marques i artesans de casa. Es tracta d’un ritme de tancaments poc habitual al lloc. A més, almenys quatre negocis més estan en traspàs.
Aquí els lloguers són tan cars que qualsevol pertorbació ho desbarata tot. Pagar 10.000 euros al mes per un local de 50 m2 deixa marges escassos. La dependència del turista genera uns equilibris molt delicats. Malgrat tot, el Born encara és una destinació molt puixant. Els set locals dels negocis que van tancar van trobar ràpidament nous inquilins.
Altres veïns, tot i això, lamenten que aquestes són les conseqüències d’assemblar-se cada vegada més a un parc temàtic. Tirar endavant un negoci en aquests carrers és difícil, però ho és més trobar un pis de lloguer per viure-hi.
“No ens sentim avalats per l’Ajuntament –lamenta Marga Domingo, de Born Comerç–. Obliden que fa 20 anys aquest barri feia por, que els comerciants li vam donar vida. Ara tot està ple de pintades, sobretot contra el turisme. És inadmissible que reguin els carrers a la tarda. Estem envoltats d’obres. Fa mesos que les de la parada de Jaume I són un mur al carrer Argenteria que dificulta la principal entrada del barri”. La Generalitat diu que aquestes obres es prolongaran almenys fins
l’estiu del 2019, que miraran de minimitzar-ne l’impacte.
“En alguns casos –reprèn Domingo– el descens de la facturació és d’un 40%. Tenim dos pisos ocupats de lladres. A més, fa dos anys que intentem tirar endavant un APEU, una Àrea de Promoció d’Economia Urbana, com els BIDs anglosaxons, però sembla que al Consistori no li agrada la col·laboració publicoprivada. Com si nosaltres volguéssim apropiar-nos de l’espai públic en lloc de millorar-lo”.
“Tot s’està degradant molt de pressa –intervé l’empresari Carlos del Barrio, que durant les dues últimes dècades va obrir set establiments de moda al Born–. Cada matí em trobo gent dormint a les portes de les botigues. Estem envoltats de manters. I en realitat els turistes no deixen de venir. Els qui estan deixant de venir són aquells que gasten de debò i generen riquesa. Ara venen amb l’entrepà de casa. Recordo els temps en què rondaven tants lladres per aquests carrers que teníem timbre a les portes de les botigues. Ara simplement subsistim”.
Els nous perfils dels visitants ocasionals del Born van ser el cop de gràcia que fa poques setmanes va suposar el tancament del teatre d’El Rei de la Màgia. “En aquest tancament hi van confluir molts factors, principalment la falta de suport per part de les institucions –explica Pau Martínez–, però el descens d’un determinat tipus de turistes va ser la gota que va fer vessar el vas. També hi ha turistes a qui els agrada el món de la màgia i la cultura, i que es deixessin caure per la nostra botiga del carrer Princesa era també un dels pilars que ens permetia mantenir el teatre uns quants carrers més amunt. La seva afluència està baixant moltíssim, tant que els comptes van deixar de quadrar. Últimament els bancs que tenim davant de la botiga estan sempre ocupats per persones que es passen el dia bevent. Això tampoc no ajuda que la gent entri a la botiga”.
Malgrat tot el Born continua sent molt trendy. Aquí quan algú vol traspassar el seu negoci, no acostuma a penjar un cartell. No és necessari. Mazda va abandonar el seu gran espai dedicat a esdeveniments al març. La decisió respon a un gir estratègic de la companyia que té poca cosa a veure amb el que passa al barri. En tot cas, el local en qüestió, de 2.000 m2, ja té nous llogaters.
I, a més, Bárbara Bruno i el seu marit, que van obrir a la ciutat la seva tercera botiga de roba, joguines i llibres per a nens al carrer del Rec el novembre del 2016, acaben de mudar-se a un altre local més gran al passeig del Born. L’anterior botiga, detalla Bárbara Bruno, se’ls va quedar petita de seguida. L’obertura de la nova Tinycottons es va produir fa poques setmanes. “Va ser molt difícil aconseguir el local. És una antiga oficina bancària. Hi havia tanta competència, tants aspirants, almenys una desena, que vam haver de fer una espècie de concurs. La nostra inversió ha estat altíssima. Esperem que les administracions es preocupin més per la seguretat i la neteja. Tot i així, apostem pel Born. També som majoristes. La majoria dels nostres clients són del Japó, Corea del Sud i els Estats Units. Hem de ser aquí”.
Juan Carlos Arriaga, del grup Sagardi, celebra que fa pocs dies l’Estimar de Rafa Zafra va ser reconegut per l’Opinionated About Dining (OAD) com un dels millors restaurants d’Europa. “El Born continua sent un referent internacional, però el crèdit sempre s’acaba. Últimament coincideixen a Barcelona molts elements que determinen el consum. Però dels nostres 14 restaurants a la ciutat, els que estan patint més problemes són els 8 del Born. A més, el nou pla d’usos de Ciutat Vella és massa restrictiu. Desincentiva la millora dels negocis, la innovació, que vingui gent nova. Al Born vindrien xefs de tot el món, però és molt difícil aconseguir una llicència”.
El govern de l’alcaldessa Ada Colau entén que aquestes restriccions sobre l’activitat econòmica són necessàries per frenar el monocultiu comercial. I també és ve- ritat que un s’ha de perdre pels carrerons compresos entre el carrer Argenteria i el passeig del Born per trobar un comerç que pugui considerar-se de proximitat.
María Jesús Cuartero fa 34 anys que treballa rere el taulell de l’herbolari de la plaça Jaume Sabartés, sempre molt implicada en la vida veïnal del barri. “Aquí el que passa és que des de fa quatre anys està marxant la gent jove que va venir no fa gaire. Inversors estrangers els estan comprant els habitatges i els demanen més de mil euros al mes per apartaments de 40 m2 sense ascensor. De manera que la gent marxa del barri, que el Born perd la seva classe mitjana. Es queda la gent gran que té lloguers indefinits. Molts pisos estan buits i molts més es converteixen en residència de gent de passada. Així, sense un teixit veïnal fort, el comerç acaba depenent en excés del visitant ocasional, però en realitat el turista ve sobretot durant mig any, durant la resta de l’any decau bastant... I de seguida que es produeix qualsevol inconvenient extraordinari es nota en la recaptació, sobretot si tenim en compte el preu dels locals. En realitat el Born està buscant l’equilibri des que van arrencar els seus grans plans de transformació als anys vuitanta”.
L’entrevista és interrompuda a cada estona per una successió de clients alemanys, anglesos i dels Estats Units a la recerca de productes molt naturals. Cuartero salta d’un idioma a l’altre amb molta desimboltura. “Doncs, no sorry, d’això no have”, diu. “És que la meva cunyada em va fer unes fitxes per espavilar-me –confessa després–. No es confongui. Aquí no estem en contra dels turistes. Estem en contra dels especuladors que no permeten que la gent visqui al barri”.
Malgrat tot, nous negocis ocupen ràpidament els locals lliures
L’Ajuntament entén que la criminalitat no s’ha incrementat