Merkel planteja un pressupost i una agència migratòria comuns
Dia negre per a les pasteres, amb més de 50 morts i desenes de desapareguts
Falta tot just un mes per a la cimera de la UE dels dies 28 i 29 de juny, en què l’eix franco-alemany té previst presentar als socis un pla per reformar l’eurozona, que França vol més ampli del que Alemanya sembla disposada a concedir. En una entrevista ahir al Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), la cancellera alemanya, Angela Merkel, va detallar les mesures que el seu Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates consideren adequades com a mecanismes d’ajuda mútua entre països de l’euro: un pressupost per a inversions i un nou sistema de préstecs a països en dificultat.
El president francès, Emmanuel Macron, aspirava a més, com diu d’ençà que va arribar a la presidència del seu país el maig de l’any passat, i com va reiterar en un discurs davant el Parlament Europeu el 27 d’abril.
Altres vegades Angela Merkel ja havia deixat entreveure que aquestes dues mesures serien les úniques més o menys acceptables per la primera economia d’Europa, els ciutadans de la qual sempre tenen al cap la crisi del deute grec, i temen acabar pagant uns suposats dispendis de països del sud reticents a fer reformes i retallades. “Necessitem una convergència econòmica més gran entre estats membres al si de l’eurozona”, va afirmar Merkel, i es va declarar favorable a un pressupost d’inversions, que podria ser específic de l’euro o bé estar englobat en el pressupost general de la UE.
Macron vol un pressupost específic, supervisat per una figura de nova creació –un ministre de Finances de l’eurozona–, per la qual cosa és significatiu que Merkel plantegi dues vies. “La solidaritat entre socis de l’eurozona no ha de conduir a una unió dels endeutaments”, va alertar la cancellera.
L’altre mecanisme, el Fons Monetari Europeu (FME), socorreria els països en dificultats, que com a contrapartida haurien d’acceptar condicions estrictes i una estreta supervisió. Aquesta versió comunitària de l’FMI –una idea de l’antic ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble– es construiria ampliant l’actual Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), encarregat d’ajudar a finançar el deute de països en crisi com Grècia, atorgant-los préstecs a llarg termini. Macron també defensa aquest pla. “Al costat d’això puc imaginar la possibilitat d’una línia de crèdit a més curt termini, per exemple cinc anys”, va dir Merkel.
Ministres alemanys i francesos es reuniran el pròxim 19 de juny al palau de Meseberg, als afores de Berlín, per consensuar una postura conjunta per portar a la cimera de Brussel·les de finals de mes. L’escenari se’ls complica amb l’arribada a Itàlia d’un Govern de tall euroescèptic i reticent a les polítiques d’austeritat que propugna Alemanya, en una Unió Europea que ha de gestionar el Brexit, i amb continus sobresalts des dels Estats Units, com la decisió de Donald Trump d’abandonar l’acord nuclear iranià o d’imposar aranzels a les exportacions europees d’acer i alumini.
A l’entrevista, Angela Merkel va abordar també la qüestió migratòria, sempre present en el debat polític a Alemanya des de l’arribada de més d’un milió de sol·licitants d’asil a partir de l’estiu del 2015, quan ella va obrir les fronteres per “raons humanitàries”, segons va dir. Aquesta decisió li va fer perdre vots a les eleccions del setembre de l’any passat, mentre creixia el suport a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).
Merkel proposa que la UE tingui uns estàndards comuns en matèria d’asil, amb policia europea de fronteres, i una Agència de Migració paneuropea que avaluï les sol·licituds d’asil. També va plantejar la possibilitat d’“un sistema flexible”, que no va concretar, pel qual els països que rebutgen acollir refugiats puguin compensar aquest rebuig amb un altra mena de contribucions. Aquest és el cas sobretot de països de l’Est del continent com Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia. Tot i això, Merkel va advertir que no veu viable que la UE arribi a un acord sobre migració a la cimera del juny, per la qual cosa va demanar setmanes de negociació posterior.
MARÍA-PAZ LÓPEZ Merkel i Macron han de teixir un pla per portar-lo a la cimera de la UE a finals de mes
REFORMA DE L’EUROZONA