Lorenzo guanya a Mugello i posa fi a 18 mesos de sequera
El balear venç per primer cop de vermell el cap de setmana que anuncia que deixa Ducati
Dijous, Jorge Lorenzo va contestar al director general de Ducati, Claudio Domenicali, amb aquella barreja d’arrogància i orgull típica del balear. “Ell és el capo, dona les seves opinions, i les he de respectar. Però jo li dic això: jo no soc un gran pilot, soc un campió”. I ahir li va replicar a la pista amb un flist-flast: amb la primera victòria vestit de vermell, a Mugello, en la cita de casa de Ducati, davant els ducatistes, i en el cap de setmana que anuncia l’adeu de Borgo Panigale perquè no confien més en ell. Jorge Lorenzo per fi es va despertar del seu malson, 23 curses sense assaborir la victòria, 18 mesos al forat...
Va ser un despertar abrupte, ple de ràbia, com els cops de cap que clavava sobre la Desmosedici en la volta d’honor, com els cops de puny amb què es picava el pit, com els crits que emmudien dins del casc. Lorenzo va guanyar en el seu jardí toscà –6a victòria en les 11 visites en la cilindrada reina– a la seva superba manera: amb una escapada marca de la casa des de la sortida i amb un ritme demolidor, un martell piló, inabastable per als seus perseguidors. Superioritat absoluta de cap a cap, amb la qual va deixar liquidada la cursa quan en va passar l’equador.
“És potser el dia més feliç de la meva vida, no he llançat mai la tovallola... Però em queda un regust agredolç: una part del meu cor és feliç per aquesta victòria; l’altra està trist perquè si els enginyers haguessin confiat més en mi i m’haguessin portat les peces noves que vaig demanar una mica abans, potser la història hagués canviat, ara podria tenir tres o quatre victòries, però per desgràcia han arribat tard. Els pròxims dos anys estaré amb una altra moto. El meu futur ja està decidit, aquest resultat no el canviarà”, deia Lorenzo, que ha dut a terme la seva vendetta particular amb els mandataris de Ducati, els que no li han ofert la renovació ni li han donat més crèdit després d’un desemborsament generós (uns 25 milions en dues temporades) i un munt d’experiments amb la moto. “Tinc la impressió que Tardozzi, Dall’Igna i Ciabatti volien que m’hi quedés”, admetia. “Però Domenicali, el gran capo, no”. “Però no li guardo rancúnia”. Domenicali era qui havia dit que “Lorenzo és un gran pilot que no ha tingut èxit obtenint el millor de la nostra moto; això és una mica amarg”. Doncs jo ho deia: “No soc un gran pilot, soc un campió”. I dels campions no se’n pot dubtar. Sempre hi tornen.
Més enllà de la hipermotivació i la ràbia que impulsaven ahir Lorenzo a Mugello, en la seva primera victòria de vermell, 45a en MotoGP, també hi va tenir a veure en el bon rendiment l’apèndix en el dipòsit que es va fer instal·lar en els tests de Montmeló. “Hi havia gent que va dir que el meu mètode no era adequat, però jo deia que quan em sentís més còmode sobre la moto i no em cansés tant podria mantenir un ritme constant i podria guanyar”, comentava Lorenzo, que ja va intentar l’escapada a Jerez i a Le Mans, però va haver d’avortar la fuga per esgotament físic. Ahir la jugada li va sortir a la perfecció.
Ni Rossi ni Márquez, en primera instància –fins que va caure el català en la 5a volta–, ni després Dovizioso, que va agafar el relleu en la 7a, no van poder contenir l’ímpetu i el ritme de Lorenzo, que a mitja cursa ja acumulava un segon i mig sobre el seu company. “En Jorge ha fet una cursa perfecta”, afirmava Dovizioso, que va acabar segon, amb un valent Rossi anant-li a l’encalç, després d’haver-se barallat amb les dues Suzuki per pujar al podi, el 230è del Dottore. “Tornar a ser al calaix a Mugello era l’objectiu”, deia Rossi, que es va abraçar a Lorenzo per felicitar-lo pel seu primer triomf amb Ducati. Una fita que Rossi mai no va poder aconseguir.
Amb el seu triomf amb la Ducati, Lorenzo s’uneix a Biaggi, Rossi, Stoner, Dovizioso i Viñales com a pilots capaços de vèncer amb dues motos diferents.
“El meu futur ja està decidit; aquest resultat no el canvia: els dos pròxims anys estaré amb una altra moto” Lorenzo ha necessitat 24 GP per assolir el primer triomf amb Ducati; és el 6è pilot que guanya amb dues motos