El PP assumeix que Rajoy no tornarà a ser candidat
oeSáenz de Santamaría i Feijóo són els relleus conservadors més ben situats oeEl partit vol que l’expresident tuteli l’etapa de transició
El PP es prepara per a l’etapa postRajoy, convençut que el ja expresident del Govern espanyol no serà candidat a les pròximes eleccions. Darrerament, amb les successives crisis que el PP anava vivint bé pels mals resultats que li auguraven les enquestes, bé pels casos de corrupció que li anaven sorgint, s’havia anat estenent entre els dirigents del PP, principalment entre els barons, la necessitat que Mariano Rajoy anunciés que no seria candidat, com a única manera de frenar la sagnia de vots i trobar una via de recuperació. Ara, després del triomf de la moció de censura que ha desallotjat el PP de la presidència del Govern espanyol, hi ha unanimitat entre els dirigents populars. No repetirà.
Els dirigents del PP consultats es basen en el discurs que el líder popular va pronunciar al Congrés durant el debat de la investidura. Creuen unànimement que va suposar l’adeu de Rajoy al Congrés. “Va ser un discurs de retirada”, coincideixen, cosa que no vol dir que ho deixi tot immediatament i se’n vagi a casa. Els populars, en espera del que digui Rajoy al comitè executiu convocat per a demà, aposten perquè deixarà l’acta de diputat, si no és ara, al setembre, quan es posi en marxa el pròxim període de sessions, però no es quedarà com a parlamentari per fer el control a Pedro Sánchez els dimecres. No ho ha fet cap expresident, i no ho farà pas Rajoy, sentencien.
Els plans i les converses que els dirigents populars i els barons han mantingut els últims dies això ho donen per fet. I tots estan d’acord en una altra cosa: volen que sigui ell qui piloti la transició, la renovació. Això no suposa que li estiguin demanant que assenyali un successor, tal com va fer José María Aznar, sinó que volen que faci la feina de posar el partit d’acord sobre un candidat, el que vulgui el partit, i després convocar un congrés extraordinari que l’elegeixi.
Segons aquestes converses entre els dirigents populars, quan es vagi a aquest congrés extraordinari l’acte ha de ser de llançament del nou líder, de promoció, no pas de divisió que després requereixi cosir ferides, com va passar en el PSOE. Les eleccions municipals, autonòmiques i europees són a un any vista, i no es poden permetre baralles internes.
Ha de ser, doncs, un tancament de files, no pas un congrés per enredar-se en discussions internes sobre qui ha de substituir Rajoy. El que demanen a l’expresident és que faci d’àrbitre, de mitjancer entre les diferents sensibilitats, que posi d’acord els barons regionals, i després s’elegeixi un successor, que no serà el de Rajoy, sinó el del partit.
Quan els dirigents regionals consultats plantegen la situació en aquests termes, només parlen de dues persones: la fins ara vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Malgrat que els últims dies s’han apuntat altres noms, com ara els de María Dolores de Cospedal o Ana Pastor, els dirigents consultats els descarten per dues raons. La primera, perquè té el mateix problema que Rajoy, ja que pel fet de ser secretària general està massa vinculada a l’etapa del partit que s’ha acabat amb Rajoy, és a dir, amb Bárcenas i els seus papers, i per tant té un punt feble que no es poden permetre. Ana Pastor la descarten perquè hauria de deixar la presidència del Congrés, i el PP no es pot permetre aquest luxe. Estan convençuts que el PP no seria capaç d’aconseguir els vots necessaris per elegir un altre president.
En el que no hi ha acord entre els barons regionals i altres dirigents del PP és en quan s’ha de fer la substitució. La discrepància no és fútil, perquè inclina la balança sobre els dos candidats més possibles. Hi ha els que volen fer el procés immediatament, perquè al setembre un PP renovat afronti les
EL DUBTE Els barons estan dividits sobre el moment que cal substituir el líder
diferents eleccions previstes. D’altres, tot i això, creuen que cal esperar i afrontar el procés amb “serenitat i assossec”.
Es tracta d’explotar primer l’onada de simpatia que asseguren que s’ha aixecat cap al PP i cap a Mariano Rajoy amb la seva dimissió i, sobretot, amb la forma i l’elegància” amb què se n’ha anat. Dit d’una altra manera: “Vendre una mica de victimisme”, segons confessen al PP.
És a dir, que Rajoy aguanti fins que s’entrevegi que hi ha d’haver eleccions, perquè segons el parer d’aquests barons regionals, “ara no ens podem lligar a un procés intern que no se sap mai com acaba”, i de passada aprofitar el moment “per desemmascarar Ciutadans”.
La importància està en el fet que si s’afronta el procés immediatament, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, té un problema. No és diputat i no es pot estar dos anys, com li ha passat a Pedro Sánchez, fora de joc, sense tenir la tribuna del Congrés per mesurar-se amb el nou president del Govern espanyol. En aquest cas, Soraya Sáenz de Santamaría seria més bona candidata, ja que a més té a favor seu, tal com subratllen els que li donen suport, el fet que sigui dona, i en aquests moments de reivindicació feminista una candidatura d’aquesta mena guanya punts.
Els defensors de Sáenz de Santamaría destaquen que la seva capacitat de gestió “està provada” i la seva tasca de coordinació del Govern és una garantia. De Feijóo en defensen que, al marge de la seva edat, “dona una imatge moderna”. També és un gran gestor i, sobretot, coneix el partit i hi ha treballat més estretament que Sáenz de Santamaría. Feijóo demostra empatia, subratllen, i podria encapçalar una regeneració sense que ningú tingués res a retreure-li. Això, unit a la seva imatge de moderat, juga a favor seu, diuen.
Abans de tot això s’espera que Rajoy prengui alguna decisió, com ara si incorpora Sáenz de Santamaría al nucli de direcció, al qual no pertany. Hi ha qui recorda que no s’hauria ni de canviar a vicesecretaris. Al seu dia Rajoy va incorporar Ruiz Gallardón al comitè de direcció per designació directa.
CONTRES Feijóo no és diputat i l’ex vice presidenta aquests anys no s’ha dedicat al partit