Els barons del PSOE estan a l’expectativa amb Sánchez
La sort que corri Sánchez repercutirà en els presidents del PSOE a les autonòmiques
Tot són incògnites i incerteses davant la “vertiginosa” arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol, segons la defineix, encara amb cara de sorpresa, un dirigent territorial socialista. En el que tots coincideixen, però, és que la sort que corri el nou govern de Sánchez tindrà una traducció immediata, per bé o per mal, en la dels presidents autonòmics del PSOE a les eleccions a què es presentaran amb prou feines d’aquí un any, el maig del 2019. Seran els que posaran la cara primer. Per bé o per mal.
I en el cas de Susana Díaz serà fins i tot abans del maig, ja que les eleccions a Andalusia estan previstes per al març de l’any que ve si no hi ha avançament electoral, una hipòtesi, la de precipitar les eleccions andaluses a la tardor o encara abans davant la desfeta que registrava el PP i les bones perspectives dels socialistes a les enquestes, que va planejar, amb insistència... fins divendres passat, quan Sánchez va guanyar la moció de censura. La intenció d’avançar les eleccions andaluses ara podria quedar congelada.
A l’equip de Sánchez tenien notícies que, efectivament, Díaz s’estava “pensant” l’avançament electoral. “Però ara està en xoc, esperem a veure quan surti”, apunten. Altres dirigents del nucli dur de Sánchez, després del triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy, ironitzaven que la presidenta andalusa devia estar “amb respiració assistida” per la victòria inesperada de l’envit del seu gran rival al PSOE.
Susana Díaz , tot i això, es va afanyar a transmetre la seva enhorabona al nou president del Govern i a expressar-li “tot el meu suport i la meva lleialtat” com a presidenta de la Junta. “A Andalusia sempre li ha anat bé amb un president socialista i estic convençuda que també serà així amb Pedro Sánchez”, va assegurar.
A l’equip de Díaz a la Junta d’Andalusia opten per la prudència en aquests moments. “En principi –asseguren–, treure Rajoy de la Moncloa suma. Ara la gestió de govern dependrà del que li deixin fer a Sánchez”. I és que, confien, “si aconsegueix tirar endavant el que va dir durant el debat, aniria bé”. “Una altra cosa –alerten–, és que hagi de pagar algun peatge”. “Ho anirem veient”, conclouen.
El president d’Aragó, Javier Lambán, també va demanar convocar eleccions generals immediatament en el cas que triomfés la censura i Sánchez formés govern. Igualment, però, va alertar sobre el suport dels partits independentistes catalans. Aquest és un temor molt compartit en amplis sectors i federacions del socialisme espanyol. “Tenim autonòmiques i municipals d’aquí un any, i el risc que s’instal·li la idea que el PSOE arriba a la Moncloa a l’esquena de Torra i Rufián és molt difícil de pair per a molts”, adverteix un dirigent territorial. “És més comprensible en territoris més familiaritzats amb el nacionalisme, com ara Galícia, les Balears, Catalunya, València i Euskadi... Però a la resta és més mal d’entendre, o directament no s’entén”, argumenta un diputat socialista de Castella i Lleó.
Precisament la presidenta de les Balears, Francina Armengol, va gaudir des de la tribuna de convidats del Congrés de la victòria de Sánchez. També hi va ser –van ser els dos únics presidents autonòmics del PSOE presents– l’extremeny Guillermo Fernández Vara. “Ara és la nostra esperança”, va confiar. Tot i que Vara també s’haurà d’esforçar al seu territori, com ja ho està fent, a difondre el missatge que “no posarem mai en dubte la unitat d’Espanya”. I que, amb Sánchez, aquesta integritat territorial “no està en discussió”.
El valencià Ximo Puig va confiar que “els èxits” de Sánchez també siguin els de tots els valencians. Ell pot ajudar en la “distensió” prevista amb Catalunya, que ara busca el president del Govern espanyol. Una altra cosa és com es podrà resoldre la seva incansable demanda d’un nou model de finançament autonòmic a l’incert escenari polític actual. Tant Puig com Armengol, això sí, consideren que els seus mateixos governs són el millor exemple de la viabilitat del futur executiu de Sánchez.
A Castella-la Manxa, on governa el socialista Emiliano GarcíaPage –des del mes d’agost amb Podem a l’executiu–, hi ha, tot i això, tantes pors com esperances. Així, un veterà dirigent territorial confia que, malgrat que “tot serà molt complicat”, l’audàcia de Sánchez pot portar beneficis: “Qui no corre riscos no travessa el mar”. De moment, pensa, Sánchez s’encaminava cap a la invisibilitat i la irrellevància –“érem al marge”–, i ara és “al centre” de l’escenari polític. Ni més ni menys que com a president del Govern.
També s’escampa la idea, tanmateix, que si Sánchez punxa els primers perjudicats a les eleccions autonòmiques i municipals seran els socialistes. “Si a ell li va malament, a nosaltres ens anirà pitjor”, adverteix un altre dirigent de Castella-la Manxa. Per tant, creua els dits: “Esperem i confiem que li vagi bé”. Un altre diputat ho va resumir divendres sortint de la votació al Congrés que va tombar Rajoy: “Avui toca riure i divertir-se... Demà, ja ho veurem”. Potser plorar?
En altres territoris on el PSOE no governa, en federacions, a més, molt afins a Sánchez, impera l’esperança. Per exemple, a Madrid. “Si aquest any al Pedro li surt bé, podem recuperar la Comunitat de Madrid”, assegura un dirigent de la federació madrilenya. “I pot ser molt beneficiós per a tots els territoris i també per a les eleccions municipals”, confia. D’aquí un any arribarà la resposta. O abans.
“Treure Rajoy de la Moncloa suma; una altra cosa és que calgui pagar algun peatge”, alerten a Andalusia