Mares desenganyades de l’experiència
Un 27% de les dones espanyoles amb fills expressen algun grau de frustració per ser-ho
Un 9% de les mares espanyoles es penedeixen d’haver-ho estat, i un 18% se senten desenganyades. En suma, un 27% de les espanyoles que han donat a llum no es consideren plenament realitzades amb l’experiència.
Queden pocs dies perquè es tramitin els Pressupostos Generals de l’Estat d’aquest any al Senat i, amb ells, l’ampliació del permís de paternitat en una setmana, que arriba, així, a un total de cinc. Els responsables polítics van presentar aquesta mesura com un pas més per fomentar la natalitat en un país on els nadons brillen per la seva absència. Però, és realment així?; és veritat que el fet que el pare disposi d’una mica més d’un mes de permís quan neix el nadó incentiva a tenir fills? L’economista Libertad González assegura amb rotunditat que no, i ho fa després d’haver dut a terme un seguiment de parelles des de l’any 2007 (quan s’amplia de 2 a 13 dies el permís) fins al 2013. “La investigació deixa clar que els permisos de paternitat són mesures per fomentar la corresponsabilitat del pare en la tasca de la cura dels fills, és una mesura clarament igualitària, però no és un incentiu per tenir fills”, afirma González.
Aquesta professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la també economista Lidia Farré, investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica, van decidir analitzar l’impacte de la baixa de paternitat i els seus efectes en la natalitat. Per això, van comparar famílies que van tenir un fill just abans del 24 de març del 2007 (data en què es va ampliar el permís a 13 dies), amb les que el van tenir just després, i per tant van tenir dret a les dues setmanes de baixa de paternitat i la majoria el van exercir”, assenyala González al seu article publicat a
Nada gratis, una revista digital d’economia de la qual són editors Francisco Beltrán Tapia (Universitat de Cambridge), José Luis Ferreira (Universitat Carlos III a Madrid), Juan Francisco Jimeno (Banc d’Espanya), Pedro Rey-Biel (Universitat Autònoma de Barcelona) i la mateixa Libertad González. Els dos grups de famílies estudiats són molt semblants, tret que unes van tenir accés a la nova baixa, i d’altres no (que denominen “grup de control”).
El resultat principal de González i Farré és que les famílies que van tenir accés a la nova baixa de paternitat van trigar més a tenir el següent fill que les famílies del grup de control, i moltes d’elles de fet no van tenir més fills.
Per mesurar la fecunditat posterior, les investigadores van utilitzar les microdades de partides de naixement de l’INE, en concret la data de naixement de cada nen i la data del fill anterior de la mare. D’aquesta manera van identificar les mares que van tenir un fill pels volts del 24 de març del 2007, i un altre posteriorment, calculant el temps transcorregut entre els dos parts. De mitjana, la separació entre un fill i el següent va ser de més de 3 anys (1.250 dies). La sorpresa per a les investigadores va ser que les famílies amb dret a la baixa de paternitat van trigar de mitjana un mes més que les famílies de control.
Les economistes van calcular també la fracció de famílies (d’entre les quals van tenir un fill al vol-
“L’ampliació de les setmanes als pares no fomenta la natalitat, però sí la igualtat”, diu Libertad González
tant del 24 de març del 2007) que van tenir un altre fill en el termini de 2, 4 i 6 anys. La proporció va resultar ser significativament més baixa entre les famílies amb dret a la baixa de paternitat. Aquesta diferència va ser més accentuada entre les mares que tenien més de 30 anys el 2007.
Com s’expliquen aquestes dades? “Com a economistes laborals, la nostra primera hipòtesi va ser que la baixa de paternitat podria haver augmentat la participació dels pares en la cura dels fills i, si aquest efecte fos persistent en el temps, això podria haver afavorit la permanència de les mares en el mercat de treball. Això podria al seu torn haver augmentat el cost d’oportunitat de tenir un altre fill, endarrerint la decisió”, explica González.
Però també hi pot haver una altra explicació, més allunyada del món econòmic i més pròxim a la sociologia, que és que el fet de passar més temps amb el nadó i comprovar el temps que requereixen les seves cures pot portar molts pares a endarrerir la decisió de tenirne un altre.
González recorda que l’Eurobaròmetre del 2001 i el 2006 mostra que a Espanya el nombre desitjat de fills era més gran per als homes que per a les dones (entre 20 i 40 anys). “Tot i això, el 2011, el nombre desitjat de fills va caure significativament per als homes, i va augmentar una mica per a elles”.