Estrebades de jaqueta
ELS independentistes esperen gestos de Pedro Sánchez, mentre la premsa madrilenya alerta del “desafiament” dels secessionistes. El president encara no ha entrat a Moncloa i ja li fan estrebades de la jaqueta a Barcelona i a Madrid. Sort que aquest home té bona planta i els seus vestits estan ben cosits; d’una altra manera, a les vint-i-quatre hores d’estrenar el càrrec, vestiria esquinços. Hem passat de no esperar res de qui va ser definit pel seu estaquirotisme en política a demanar-li al seu successor un moviment accelerat com si fos el cantant d’AC/DC. Perquè hi hagi una operació distensió amb les institucions catalanes, fa falta que tothom es relaxi una mica. I que tots comptin fins a deu abans de disparar a Twitter.
No serà fàcil recuperar la normalitat institucional, quan la dreta insinua que Sánchez ha promès coses inconfessables als independentistes per aconseguir el seu suport. Saben que no és cert, però la veritat no passa pels seus millors dies. O, com diu Iñaki Gabilondo, en temps d’inundació informativa, el més difícil de trobar és aigua potable.
La política d’enfrontament contra el Govern espanyol que Carles Puigdemont propugnava des de Berlín ha frenat de cop, després que el PDECat li fes veure la finestra d’oportunitat que s’obria amb un nou president a la Moncloa. No va ser fàcil convèncer-lo. Poc marge de maniobra tindrà Sánchez, però cal renovar les esperances que, si el clima millora, pot avançar-se en el diàleg pràctic. Oriol Junqueras va declarar fa vuit dies a aquest diari, quan era impensable el canvi que en les hores següents es va produir en la política espanyola: “Necessitem un govern efectiu per superar el 155 i començar a planificar la Catalunya del demà. Calia fer un Govern com a primer pas i ara cal governar. Hem d’evidenciar els límits de l’autonomia governant al màxim les seves competències”. Sens dubte, és l’única manera de tirar endavant.