Violència i fe a Israel
Michel Wieviorka recull les decisions de Trump sobre Israel com a exemple de la política practicada els últims anys a la riba del Jordà, vinculada a l’ús de la violència i la col·laboració amb els sectors més fanatitzats del judaisme: “No és per un atzar que el dia de l’obertura de l’ambaixada dels Estats Units a Israel el 13 de maig passat, dos pastors evangèlics, John Hagee i Robert Jeffress, fossin convidats a la cerimònia: li conferien la dimensió religiosa desitjada per Trump”.
En una foto publicada el 23 de maig passat pel diari israelià Haaretz, David Friedman, l’ambaixador dels Estats Units a Jerusalem, recentment instal·lat en la que és en endavant la capital de l’Estat hebreu, observa un cartell que és tot menys anodí: aquest document representa una simulació d’una vista aèria del que seria l’esplanada del temple si fos lliure de la mesquita Al-Aqsa i de la Cúpula de la Roca, tercer lloc sant de l’islam i si al seu lloc fos situat el tercer temple que els moviments messiànics jueus esperen poder construir.
L’ambaixada dels Estats Units ha fet saber que es trobava “decebuda” per la polèmica suscitada per aquesta foto, que no correspondria en realitat amb la seva posició sobre aquest tema; afirma que no vol sentir parlar d’un qüestionament de l’statu quo actual respecte a la Mont del Temple. Achiya, l’organització jueva que havia organitzat l’acte del cartell de la polèmica, mostrat a l’ambaixador, li ha presentat les seves excuses, explicant que aquest episodi no estava previst en el programa inicial, per la qual cosa donava l’incident per conclòs.
No obstant això, l’assumpte revela un problema considerable, que es refereix a la manera en què en l’actualitat, a Israel, als Estats Units, però també en altres països, la religió exerceix un paper decisiu en la nostra vida política i geopolítica.
El projecte messiànic jueu que resumeix i sintetitza el cartell mostrat a l’ambaixador dels Estats Units és especialment actiu a Israel. L’acció del Govern de Netanyahu al seu país es troba pràcticament i indissolublement vinculada a forces religioses extremistes que volen que s’elimini simplement tota presència musulmana de la qual consideren la terra dels jueus. El projecte fundador sionista de Theodor Herzl de finals del segle XIX era nacional i democràtic i els que a continuació darrere d’ell, van crear l’Estat d’Israel volien, en conjunt, perpetuar la seva visió; en l’actualitat, el nacionalisme hebreu és violent i pateix la rèmora de visions religioses que augmenten diàriament el seu pes específic. L’assassinat de Yitzhak Rabin el 1995, els assentaments de colons (400.000 avui dia) als territoris ocupats, la judaïtzació a marxes forçades de Jerusalem Est (la part àrab) i l’adhesió massiva de l’opinió pública israeliana a la política del president Donald Trump, etcètera: tot va en la mateixa direcció, la desitjada per un corrent religiós certament minoritari, però capaç d’exercir un poderós efecte d’empenta i arrossegament.
Si l’ambaixador Friedman ha pogut veure’s involucrat per un moment en l’assumpte i deixar-se fotografiar com a persona favorable a la idea d’un temple jueu construït sobre la runa d’un lloc sant de l’islam, a risc d’haver de deplorar aquesta imatge, és en el context d’una geopolítica dels Estats Units i d’una estratègia del president Donald Trump que s’adequa a les expectatives de bona part dels seus electors i, per tant, d’un corrent intern del país. Per comprendreho, n’hi ha prou amb constatar que al si del seu electorat, molts es declaren membres d’esglésies evangèliques, algunes d’especialment influents. Per a aquests corrents protestants influents, convé en un primer pas ajudar els jueus de la diàspora a tornar a Terra Santa i a ocupar plenament Judea i Samaria en la perspectiva d’Harmagedon, la fi del món, que presenciarà en un segon moment la desaparició dels jueus alhora que la implantació del Regne (cristià) de Déu. No és per un atzar que el dia de l’obertura de l’ambaixada dels Estats Units a Israel el passat 13 de maig, dos pastors evangèlics, John Hagee i Robert Jeffress, fossin convidats a la cerimònia: li conferien la dimensió religiosa desitjada per Trump. No per afalagar l’electorat jueu als Estats Units, de fet més aviat hostil a la seva política, sinó per satisfer aquesta base evangèlica que la diplomàcia dels Estats Units vol atendre. L’impacte de l’aliança improbable d’extremisme o de radicalitat protestant als Estats Units i de nacionalisme messiànic jueu a Israel és determinant.
Aquesta classe de fenomen en què la religió s’imposa sobre la política sota formes radicals, sectàries i eventualment violen- tes, amb fortes tendències al messianisme o a l’escatologia correspon, prenent distància amb la Il·lustració, amb visions de la fi del món i del destí de l’home després de la seva mort. Trobem nombrosos països una de les claus mundials del que succeix al Pròxim Orient amb relació a l’islamisme sota diverses variants: és aquesta radicalitat de l’islam la que ha conduït a la lluita armada i al terrorisme des de finals dels anys vuitanta, alguna cosa que ha fet de la regió un autèntic laboratori del terrorisme global. Tal és el cas especialment de Hamàs a Gaza i de Hizbul·lah al Líban, i fins i tot d’Al-Qaida i l’Estat Islàmic. I si es considera el cas d’Àsia, es constata que no només es desplega un islamisme extrem, eventualment violent, també a diversos països, sinó que altres religions abriguen dinàmiques comparables, sobretot en el cas de l’hinduisme.
Alhora, cert nombre d’observadors, sobretot en la nostra part del món, posen l’accent en altres característiques de les principals evolucions i del desenvolupament que modifiquen el planeta: se’ns explica que el món sencer es dretanitza, que l’autoritarisme es troba en auge a tot arreu i que els sistemes polítics clàssics esquerra-dreta estan en crisi, i més a l’esquerra que a la dreta.
També se subratlla l’auge dels populismes, sobretot i amb freqüència vinculats a dretes nacionalistes i extremistes, de vegades també amb tropismes d’esquerra com en els moviments polítics encarnats en l’experiència contemporània de la Veneçuela de Chávez i Maduro. En molts casos, en matèria religiosa es percep el declivi del catolicisme, que perd la seva força i domini a nombrosos sectors i grups socials. Però, cal separar l’auge de la religió que sovint envaeix l’espai polític i altres fenòmens no menys polítics d’on sembla absent?
De fet, ja es tracti de l’auge de les religions a certs països o de la crisi política en d’altres, o bé en alguns casos, com a Israel o als Estats Units, es tracti de les dues coses alhora, una mateixa lògica actua i està present: és la de la descomposició de l’universalisme i de l’humanisme en benefici del factor irracional, de l’odi a la democràcia, de la violència. És urgent que es facin sentir veus cada vegada més nombroses per fer front a aquesta regressió fatal.
Avui, el nacionalisme hebreu és violent i pateix la rèmora de visions religioses que augmenten el seu pes específic
És urgent que es facin sentir veus contra la descomposició de l’humanisme que ha portat l’odi cap a la democràcia
Nens àrabs a Jerusalem, contra el trasllat de l’ambaixada dels EUA