Trump, el magnànim
El president perdona diversos famosos amb condemnes per delictes semblants al Russiagate
Al president Trump li agrada tenir l’última paraula i aconseguir una gratificació immediata. En campanya va popularitzar que ell, fent petar els dits, decidia destins.
La seva trajectòria és una demostració de la seva creença en déu. En el déu que ell es considera. Va fer fama i fortuna amb l’“estàs acomiadat”. La seva expressió servia per fer fora els concursants del paradís del seu programa de tele realitat i humiliar-los. Perdedors.
Una vegada ha portat el seu xou a la Casa Blanca, Trump mostra una predilecció per una altra expressió encara més inspirada en el summe faedor i en la seva magnanimitat: –Jo et perdono. Això sí, sempre adreçada a gent d’idees i obres –no s’ha de menysprear la dada– similars a les seves. Oblideu-vos dels pobres, perquè d’ells no serà el regne del cel.
Consellers i analistes coincideixen a assenyalar que Trump es delecta amb el poder d’absolució que li confereix el càrrec. “Telegrafia que està al control de tot, incloent-hi el Departament de Justícia. És la seva versió de puc fer el que vulgui i ningú em para”, va dir a The New York
Times la biògrafa Gwenda Blair. La manera i amb qui ho està fent servir està provocant consternació fora del seu àmbit de hooligans. Cal no oblidar que arrossega l’ombra de la sospita, encarnada pel fiscal especial Robert Mueller, que investiga la possible ajuda del Kremlin a la seva campanya electoral.
Davant el Russiagate, i a més d’arremetre contra l’assumpte al seu Twitter –“cacera de bruixes!”–, també replica amb uns actes de pietat que diuen molt més que els micromissatges a la seva xarxa social.
“Trump rebaixa la gravetat de la corrupció política” o “Trump s’enfronta al sistema de justícia” són alguns dels titulars que van aparèixer després de comunicar dijous passat el perdó a Dinesh D’Souza, un dels portaveus de la dreta dura, amb una mania especial contra Obama. En un dels seus tuits, va penjar la foto de l’anterior president fent-se una
selfie al despatx oval: “Treu el nen del gueto... mira aquest vulgar home exhibint la seva matèria mentre Amèrica s’encongeix de vergonya”. D’Sousa es va declarar culpable de violar les normes de finançament electoral i va ser condemnat a cinc anys en llibertat vigilada. Evidentment, després va proclamar que era una revenja d’Obama, a qui juntament amb Hillary Clinton, va utilitzar en un documental on els va acusar de tota mena de crims. Va ser un èxit entre els conservadors.
El tema va créixer perquè, en una conversa amb periodistes, Trump va mostrar disposició a la indulgència amb Rod Blagojevich, exgovernador demòcrata d’Illinois, convicte i complint 14 anys de presó per, entre altres coses, provar de vendre “l’escó” al Senat que va deixar vacant Obama. Un altre perdó que va dir plantejar-se seria el de Martha Stewart, cuinera, dissenyadora i personatge televisiu, condemnada per obstrucció judicial.
Els tres sumaris els van instruir James Comey, exdirector de l’FBI, o gent del seu entorn, que el president ha repudiat.
Tot sona molt Trump, en la línia amb la clemència que va tenir amb Scooter Libby, ajudant de l’exvicepresident Dick Cheney, o amb el xèrif Joe Arpaio, que va desatendre el Tribunal Suprem i va continuar perseguint immigrants.
Per acabar-ho d’adobar, aquest cap de setmana va transcendir que els advocats del president van lliurar un informe secret a Mueller. En aquest document afirmen que Trump té potestat per no declarar i que no se li pot imputar obstrucció a l’FBI en la prova del Russiagate perquè ell gaudeix de “complet control” en les causes federals.
Rudy Giuliani, lletrat de Trump, va argumentar ahir als platós que el seu patrocinat disposa de poders constitucionals respecte a les indagacions de Mueller i, per descomptat per “perdonar-se a ell mateix”.
Giuliani diu que el president té poder sobre el cas de col·lusió electoral i per perdonar-se a ell mateix