Maduro allibera desenes de presos polítics per netejar la seva imatge
El règim veneçolà manté centenars d’opositors empresonats
Amb l’ horitzó intern institucional ment aclarit després dela victòria a les recents i discutides eleccions presidencials, el règim chavista mira de congraciar-se amb l’hostil front extern alliberant presos polítics. El Tribunal Suprem ha anunciat des de divendres l’excarceració de 79 persones, i el fiscal general, Tarek William Saab, va avançar més alliberaments per a aquesta setmana. Tot i això, l’oenagé Foro Penal assegurava que no tots es poden considerar detinguts per causes polítiques, i alertava que la llibertat d’alguns d’ells encara no s’havia fet efectiva al tancament d’aquesta edició.
Alfredo Romero, president de Foro Penal –que des de fa anys lluita jurídicament pels drets dels opositors–, indicava aquest cap de setmana que “tots els altres són persones que no estan en cap llista de presos polítics i que, efectivament, pels delictes comesos i per les causes, són presos comuns”. Romero, que aquests dies ha monitorat cadascun dels casos, explicava, a més, que a les llistes facilitades per la fiscalia hi havia tres dones que ja feia mesos que estaven en llibertat i que dos opositors més encara no havien estat efectivament alliberats tot i figurar a la nòmina oficial.
Tampoc no ha estat alliberat Leopoldo López, el pres polític més emblemàtic, que compleix un arrest domiciliari a la seva casa de la capital veneçolana.
Les excarceracions van tenir lloc en dos grups: divendres van ser alliberats 39 presos i dissabte, els 40 restants. Tots van quedar amb mesures cautelars, com ara presentar-se cada 30 dies davant les autoritats o la prohibició de sortir del país o de manifestar opinions en públic. Abans d’aquests alliberaments, Foro Penal afirmava que a Veneçuela hi havia 357 presos polítics –12 menors d’edat inclosos– i més de 7.000 opositors processats o excarcerats amb mesures cautelars.
Les 79 persones que el govern assegura que ha deixat en llibertat eren a les presons de Ramo Verde, 26 de Julio, Tocuyito, Uribana i a les cel·les d’El Helicoide, una altra de les tètriques seus del Sebin, el servei d’intel·ligència del règim, on va tenir lloc un motí poc abans de les eleccions del 20 de maig i on estava empresonat el missioner mormó dels Estats Units Joshua Holt, detingut el 2016 acusat d’espionatge i alliberat poc després dels comicis.
Formalment, les excarceracions van ser impulsades per la chavista Comissió de la Veritat de l’Assemblea Nacional Constituent (ANC), la cambra que suplanta el parlament de majoria opositora, i són conseqüència de la crida al diàleg i la “reconciliació nacional” anunciats pel president Nicolás Maduro després de la seva reelecció no reconeguda per la comunitat internacional. Tot i això, l’opositora Mesa de la Unitat Democràtica (MUD) assegura que no ha negociat els alliberaments.
El president de Veneçuela fa aquest pas després que la seva reelecció no tingui suport internacional