Els biberons de la Pouponnière
Així que s’entra als dormitoris, es nota que tot ho inunda una polifonia arrítmica, de vegades sincopada. El plor múltiple compon una base acústica per a la qual l’orella humana assoleix molt aviat bons nivells de tolerància. Són 78 nadons els que té el centre d’acolliment de nens de Dakar, més conegut com la Pouponnière. “Quan no ploren gairebé em preocupa més que quan ho fan”, explica la germana Justina de Miguel, directora de la Pouponnière des del 1996.
El centre d’acolliment de nens de Dakar és un lloc on se salven vides gràcies a la cooperació exterior i a una insuficient subvenció del govern senegalès. Sor Justina, tal com l’anomena tothom allà, es mou per les instal·lacions amb inusual lleugeresa, tot i els seus 81 anys. Reconeix tots els nens. S’hi dirigeix pel seu nom. Coneix totes les seves circumstàncies. “Ens han arribat dos parells de bessons les mares dels quals han mort durant el part”, comenta la germana franciscana missionera sobre la marxa. Un 80% dels nens que arriben a la Pouponnière són orfes de mare, un 10% són nadons abandonats i l’altre 10% d’acollides es deu a causes de tipus social com una mare molt malalta o un origen d’extrema pobresa. “Els nens ens arriben acabats de néixer i amb molt poc pes”, relata sor Justina. El centre acull actualment 78 nadons, tot i que té una capacitat màxima de 90.
Els nens acollits van de zero a un any,tot i que de vegades hi ha excepcions. En Víctor va arribar quan era un nadó. Ara té dos anys. Procedeix del Senegal, però la seva mare és de Mauritània. “Tenim problemes de papers, amb ell, per això segueix aquí”, explica aquesta monja natural de la província de Saragossa però criada a Madrid, que des de l’any 1973 corre per l’Àfrica fent de llevadora i infermera.
“La mortalitat materna al Senegal continua sent molt alta. És un fet que em preocupa moltíssim i en què noto que no s’han produït avenços, a diferència, per exemple, de certes infraestructures de comunicacions, com algunes carreteres, que sí que han millorat”, relata la directora de la Pouponnière. I és que el sistema sanitari és íntegrament de pagament, fins i tot els ambulatoris i hospitals públics. Per sort, diu la germana franciscana, el centre té un bon acord amb l’hospital militar. Allà porten els nenes amb problemes més greus.
Els nens procedeixen de zones molt remotes. “Últimament, estan arribant molts nens d’àrees frontereres amb Mali”, diu sor Justina. Les desenes de nadons que no deixen d’arribar són els que 11 monitores i diverses voluntàries discontínues cuiden i alimenten diàriament.
L’horari dels biberons per a 78 cadells d’ésser humà afamats suposa un desafiament organitzatiu. Des de fa dècades, aquesta essencial mecànica de supervivència s’encomana a un sistema que no ha fallat mai. Els nens tenen un número que es correspon amb el dels biberons i aquesta relació es fa constar en una enorme pissarra blanca situada a prop de les neveres on es conserven preparats els recipients amb tetina.
Les 11 monitores procedeixen d’una llar per a noies situada al mateix recinte que la Pouponnière, però que dirigeix una altra religiosa, una monja d’origen polonès. “Elles també procedeixen de llocs molt remots. Quan arriben, n’hi ha moltes que no saben parlar francès. Aquí els ensenyem, entre altres matèries –els encanta la informàtica–, a llegir i escriure perquè puguin inserirse al món laboral”, explica sor Justina.
Sempre que és possible, els nens són tornats a les seves famílies perquè el pare, uns oncles o fins i tot els seus avis se’n facin càrrec. Se’ls assegura un any més de llet que la família va passant a recollir pel centre. Això i la festa anual de l’arbre de Nadal permet als responsables del centre fer un seguiment no invasiu dels avenços dels nens.
La directora, que espera ben aviat una substituta per a ella, s’acomiada dient que ara necessitarien una mica de cereals per als nens, tot i que les donacions dineràries són molt ben acollides per poder pagar a les onze monitores (algunes amb més de 10 anys a la casa) que porten, cuiden i arreglen un dia rere l’altre els nens. que perdonen els seus biberons.
La residència reuneix avui 78 nens; a la majoria se’ls ha mort la mare en el part