Al PP li creixen els sumaris
Després de la sentència recent queden altres peces del cas Gürtel pendents de judici, com també els casos Púnica i Lezo
La sentència del cas Gürtel ha estat el més semblant a un torpede dirigit a la línia de flotació del PP, però amb ella no s’acaba el foc judicial sobre els populars. Ja des de fa algun temps, al PP li creixen els sumaris. Gürtel va passar fa anys, però no s’ha acabat. Després de la sentència sobre la primera època, que inclou les activitats de la trama corrupta entre el 1999 i el 2005, vindrà la vista per la segona etapa, i amb aquesta, el que podria ser el judici estrella de tota la saga, el relatiu als papers de Bárcenas. De fet, aquest tema és el que es refereix a la comptabilitat B del partit.
Quan es posi en marxa la vista és molt probable que judicialment no quedin gaires dubtes que aquesta comptabilitat paral·lela, l’existència de la qual ha estat negada pels màxims dirigents del partit, va estar activa durant un llarg temps. La primera resolució sobre la Gürtel ha tingut aquest efecte anticipatori i alhora corrosiu, perquè els jutges de l’Audiència Nacional ja han donat per descomptat a la seva resolució recent que al PP va funcionar el que l’extresorer popular mateix, Luis Bárcenas, ha definit –amb una expressió que sembla un pleonasme i una contradicció– com a “comptabilitat extracomptable”.
No és possible aventurar una data per a aquest judici, però no hauria de trigar, perquè en termes processals ja s’ha fet tot el que és procedent abans de la vista. La importància d’aquesta causa és que la seva sentència pot arribar a conclusions sobre dos extrems clau. En primer lloc, si hi va haver concessions a empreses a canvi de finançament per al PP, amb un percentatge per al seu extresorer. I en segon terme, si Bárcenas va atendre les butxaques de dirigents del seu partit, a més d’alimentar la seva i facilitar el creixement dels seus comptes a Suïssa, on va arribar a tenir 48 milions d’euros.
L’extresorer del PP va mirar de justificar la seva fortuna amb al·legacions culturals, com ara la seva afició per l’art. Per la pintura, en concret. Ja hi va haver testimonis que van aclarir que no era gaire capaç de percebre les òbvies diferències entre Velázquez i Paul Klee. El més important, així, és que la primera sentència de Gürtel elimina qualsevol hipòtesi alternativa a la de la comptabilitat B com a origen i generosa font de la fortuna de Bárcenas. La pregunta és: només en el seu cas, només de la seva?
Gürtel, però, tampoc no s’acabarà aquí. El cas té més tentacles. És un cefalòpode processal. Es compten fins a nou peces separades. Està pendent el judici pels negocis fets en ocasió de la visita del Papa el 2006. L’última peça la va aixecar el líder de la xarxa, Francisco Correa, en plena vista sobre la primera època, quan va dir que el PP va rebre diners de diverses constructores a canvi de contractes. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va obrir altres diligències, i la investigació continua en curs.
També està pendent la sentència sobre les activitats d’Orange Market, el vessant valencià de Gürtel, acabada de jutjar a l’Audiència Nacional. És la vista en què l’ex-secretari general del PP de València, Ricardo Costa, va reconèixer pagaments d’empresaris al partit.
Però no tots els casos de corrupció atribuïts als populars acaben al territori Gürtel. El cas Púnica, per exemple, té fins a 16 peces diferents. Una d’aquestes peces és la que afecta l’expresident de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez. A la branca més important hi ha implicats l’ex-secretari general del PP a Madrid, Francisco Granados, i sis alcaldes. El cas Lezo, al seu torn, té cinc peces. El principal investigat és l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i fa poc ha estat citat a declarar com a imputat el seu antecessor en el càrrec i exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón. La investigació està relacionada amb la gestió del Canal de Isabel II, que nodreix d’aigua Madrid. Un altre exministre, Eduardo Zaplana, ha engrossit fa poc la llista d’investigats en causes de corrupció relacionades amb el PP, en virtut de l’operació Erial, un nou cas de presumptes delictes de malversació i blanqueig de capitals.
Gürtel és un cefalòpode processal: té fins a nou peces, entre les quals una de bàsica, la de la comptabilitat B del PP