El dilema del PSC
Els socialistes catalans busquen la fórmula per tenir un pes important en el nou Govern sense afeblir-se a Catalunya
Els telèfons del reduït però fidel equip de Miquel Iceta van començar a sonar sense pausa dijous a la tarda, poc després que el portaveu del PNB, Aitor Esteban, anunciés amb les suaus formes jesuítiques de la Universitat de Deusto, on durant anys ha impartit classes de dret constitucional, l’estocada mortal dels nacionalistes bascos a Mariano Rajoy.
Després d’uns minuts de certa incredulitat per l’ensorrament del marianisme, es van desencadenar les càbales i els rumors respecte a la composició del nou govern de Pedro Sánchez. I en gairebé tots els comentaris, fins i tot entre el grup parlamentari del PSOE, apareixia destacat el nom d’Iceta, amb experiència com a lampista monclovita en el govern de Felipe González, per exercir de ministre català amb majúscules, l’enllaç i el guia del nou president del govern a l’intricat laberint polític de Catalunya.
Tant en aquells primers moments de fervor socialista per la victòria de la moció, com en les últimes hores, des del PSC la resposta és que Iceta difícilment abandonarà Catalunya i escapçarà el partit al Parlament en un moment en què l’independentisme reprèn el control del Govern de la Generalitat.
El PSC s’enfronta al dilema d’integrar-se i tenir un pes decisiu en el nou govern central sense descapitalitzar-se.
“Seria un moviment molt arriscat, desmuntaria el partit al Parlament”, assenyalen fonts socialistes que, a més, sostenen que Iceta pot exercir sense moure’s de Barcelona un paper determinant en l’etapa de diàleg que vol obrir el president socialista.
Amb tot, assenyalen fonts del PSC, la decisió final està només en mans d’Iceta i de Sánchez, per la qual cosa no es pot descartar res.
És diferent la situació de la diputada al Congrés Meritxell Batet, amb molts números per tenir una cartera en l’imminent executiu de Sánchez. Professora de dret constitucional, Batet va ser al nucli dur del secretari general del PSOE en la seva primera etapa i va formar part de l’equip negociador del pacte de l’Abraçada, l’acord de govern que Sánchez va firmar amb Albert Rivera el febrer del 2016 i que no va prosperar pel vot contrari de Podem. Batet, de tarannà moderat, reflexiu i dialogant, ha estat a tots els equips negociadors de Sánchez i ara participa discretament en el procés de traspàs de poders d’un dels ministeris.
Establerta a Madrid, la incorporació de Batet al govern de Pedro Sánchez seria molt còmoda per al PSC. I és que l’incert futur de l’executiu socialista, el dubte de si haurà de convocar eleccions d’aquí pocs mesos o aconseguirà esgotar els dos anys de legislatura –“pot ser un govern molt provisional”–, és un altre dels elements que condiciona el PSC a la hora de decidir com hi participa.
Aquest és el cas, per exemple, de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, una de les veus del socialisme català més escoltades i respectades al si del PSOE. L’entorn de Marín descarta el seu salt a Madrid per no posar en perill en els comicis municipals del 2019 l’alcaldia de la segona ciutat de Catalunya, on té una dura pugna amb Ciutadans.
La travessa de noms també afecta càrrecs intermedis. El diputat del PSC i exsecretari d’organització José Zaragoza –un dels cervells de la campanya de Sánchez a Catalunya en les primàries– podria ocupar una secretaria d’Estat o fins i tot la Delegació del Govern a Catalunya: un càrrec amb un fort pes simbòlic que, també, podria tornar a ocupar Joan Rangel.
Gairebé descartada la incorporació d’Iceta, la diputada Meritxell Batet emergeix com a possible ministra