Traïdors, aquí i allà
Estigueu preparats, perquè ara comença una època en què sentirem molt sovint la paraula traïdor. Se sentirà a Barcelona i se sentirà a Madrid. La caiguda de Rajoy, l’arribada de Sánchez a la Moncloa, l’arrencada del Govern Torra i la fi del 155 ens col·loquen en una nova etapa. Per sort, ja estem curats d’espants i ningú no espera miracles (per exemple, que Josep Borrell es convertís en valedor d’un referèndum d’autodeterminació) ni tampoc espera solucions immediates a problemes històrics. Tenim massa memòria i, per tant, les expectatives són de mínims: que els jutges i els fiscals deixin d’ocupar el lloc dels polítics, que es pugui parlar de tot, que no es visqui sota amenaça permanent de presó... El socialista Sánchez no desperta entusiasmes, però té la clau de la distensió. Sense distensió no tornarem a fer política.
La dreta que passa a l’oposició i la dreta extrema que tenia grans aspiracions més la dreta mediàtica ja han fet saber que no donaran ni un minut de treva al nou executiu espanyol, que qualifiquen de govern Frankenstein. El PSOE ha acceptat els vots –indispensables– dels independentistes catalans, cosa que trenca el gran tabú. Per als vigilants de la pàtria, Sánchez s’ha convertit en un traïdor miserable, cosa que fa gràcia si es pensa que el nou president no gosava fer servir ni el terme nacionalitat (de la Constitució) per parlar de Catalunya, ho ventilava amb l’etiqueta “singularitat”. PP i Cs competiran en el pim-pam-pum més salvatge contra el gabinet socialista.
Des dels extrems respectius, a Sánchez i a Torra els acusen de traïdors. Això anirà a més, si es fan les coses bé
A Catalunya, el president Torra i els seus flamants consellers tampoc són rebuts amb aplaudiments per tothom. Un sector de l’independentisme –al qual donen veu la CUP i la nova direcció de l’ANC– considera que el nou Govern encarna la rendició i la genuflexió i, per tant, la traïció de tot el que va representar l’1 d’octubre i la posterior DUI. El suport d’ERC i del PDECat a la moció de censura ha intensificat aquests missatges. Per aquests entorns (partidaris de xocar cada dia contra la paret), els gestos de Torra en suport dels presos i exiliats són per tapar “la renúncia” a la causa. Un dels diputats de la CUP ha criticat en un tuit el discurs de Torra davant del Cercle d’Economia i ha afegit que “recomano la lectura de La traïció dels líders de Xirinacs. Potser se n’està escrivint un nou capítol”.
Cal distensió i obrir canals de diàleg. La majoria hi està d’acord. Sánchez haurà de fer alguns moviments en aquest sentit. Alhora, Torra haurà d’exhibir una actitud que deixi de banda el tacticisme dins del qual s’ha mogut Puigdemont des del 21-D; el de Girona tenia un guió pensat contra la intransigència del PP però el canvi a la Moncloa exigeix repensar, encara que se sigui escèptic. Des dels respectius extrems, a Sánchez i a Torra els acusen de traïdors. Això anirà a més, si es fan les coses bé. Aquesta dura coincidència hauria d’afavorir la sinceritat, el joc net i l’empatia entre els dos presidents.