Els massatges en parella
De vegades un parla malament del matrimoni i de les diferents variants –com les parelles estables que no es casen per pura vagància– i és just reconèixer que la institució es reinventa i fa el que pot.
El matrimoni té alguna cosa d’empresa amb afany de lucre: pel que sembla, és més divertit, profitós i rendible afrontar la vida conjuntament que en solitari. I com que estem al segle XXI, la institució s’adapta a les tendències empresarials i observo símptomes d’externalització, tal com demostra la proliferació d’anuncis de massatges en parella.
En què consisteix un massatge en parella? Suposo que és un massatge individual però amb patent de cors. Si un divorciat explica que li han fet un massatge, la societat pensa malament, però si el massatge l’hi fan a una parella estable, allò és amor, complicitat i esperit innovador.
L’externalització del matrimoni no és nova, el que és innovador és la recerca conjunta del plaer individual. Jo només tinc els meus dubtes: qui és el guapo que pren la iniciativa i li diu al
Un massatge en parella és com un d’individual però amb patent de cors i algunes sorpreses
seu cònjuge que tenim hora per a un massatge conjunt?
Suposem que la iniciativa prospera i ja tenim la parella seminua a dues lliteres pròximes. Hi ha un o una massatgista per persona o en són dos? Jo imagino que el factor sorpresa ha de ser molt emocionant: –T’estàs posant calenta! –A veure, Facund... aquest jove té molt bones mans.
Alguna cosa deuen tenir els massatges en parella perquè proliferen malgrat que sempre hi ha ungüents, olis i cremes pel mig sense que ningú, pel que sembla, s’aixequi per això i exigeixi la devolució de l’import.
–Aquesta noia tan bufona m’està tocant com tu no m’has tocat mai. Creus que li hauria de dir alguna cosa?
–Dona... fa la seva feina. No li diguis res, que està aprenent.
Jo suposo que els massatges en parella són una font de sorpreses que donen emoció a la vida íntima i permeten explorar territoris ignots de la sexualitat amb l’excusa d’algun omòplat sortit, alguna vèrtebra dislocada o una mica de vista cansada.
Imagino que el que passa en un massatge de parella es queda en parella i sempre deixa espai a pròrrogues, tandes de penals i alguns extres, ja en la intimitat del llit.
–Facund, campió! Qui t’ha vist i qui et veu...
Tot el que suposi modernitzar la vida en parella és, obligatòriament, laudable i mereix l’aplaudiment dels qui no aniríem mai en solitari a ser ungits de cremes i olis perquè... a qui l’hi expliques després? Iniciatives com els massatges en parella suposen un progrés i no un pedaç que pot incentivar –amb el temps– el matrimoni i posar fi a prejudicis com els d’una samarreta d’estiu que jo he vist amb els meus ulls: “Si cardes, beus i fumes, per a què et cases, carallot?”.