No podem esperar més
Vivim immersos en una acumulació de crisis polítiques que danyen l’economia, i que contribuiran a enfonsar-nos si es consuma l’esclat del sud d’Europa. Vaig escriure sobre les seves causes profundes el 2014 a La societat desvinculada. Sobre ella cavalquem cap al desastre. És la societat en què sota el mantra de la tolerància creix la desigualtat, la xenofòbia, la fragmentació social, i l’independentisme concebut com l’hiperbé. No hi ha sortida sense una gran regeneració social i de les institucions polítiques, que són vitals per a assolir-la.
I aquesta regeneració clama a les institucions catalanes perquè surtin del seu bucle bombolla i afrontin la realitat de les crisis que ens envolten. Necessitem respostes. Unes lligades a qüestions decisives i urgents com la negociació del finançament, i l’avaluació de l’impacte del Brexit. D’altres perquè incideixen sobre la nostra estructura profunda, com la recuperació del valor del llegat de l’autogovern, el de la Mancomunitat, Macià, Tarradellas, la reconstrucció pujoliana, i les aportacions de Maragall i Montilla. Una recuperació que incorpora l’enfortiment del catalanisme, capaç de combinar grans ideals amb bons resultats per a la vida quotidiana, juntament amb el valor de la llengua i de l’alta cultura catalana, de la tradició, de l’obra popular, de les seves arrels cristianes, i del castellà com a llengua compartida que aporta un vigor cultural extraordinari.
És vital construir la concòrdia entre els ciutadans de Catalunya per principi polític i perquè sense ella som massa febles.
Recobrem el respecte per la llei, pels cànons, i les institucions polítiques, concebudes com a eficients i inclusives, amb capacitat d’integrar els dissentiments i afrontar els grans reptes. Refem la nostra ètica de la virtut per superar l’actual anomia i caos moral, integrant-hi el valor inclusiu i assertiu del fet religiós.
Necessitem una política social i econòmica centrada en la construcció de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, la resolució de les necessitats vitals, habitatge, treball, formació, de molts compatriotes. En aquesta transformació la família i la maternitat són fonamentals perquè creen amor i generen prosperitat. Tot això requereix la superació del gran repte: la millora urgent de la productivitat.
Si no assumim aquest camí, ens destruirem i ens aplanaran.