La Vanguardia (Català)

“Águate del jomboy”

- Magí Camps mcamps@lavanguard­ia.es

Sabeu què és una aiscrinera? No, no té res a veure amb la crinera, els pèls llargs que guarneixen el coll d’alguns animals. L’aiscrinera és la persona que ven o elabora aiscrins, és a dir, gelats. Així consta al Diccionari­o de anglicismo­s del español estadounid­ense, obra que acaba de publicar l’Institut Cervantes en format PDF i que més endavant es podrà consultar de manera més ràpida accedint directamen­t als lemes, les paraules que componen un diccionari.

El seu autor, el lingüista Francisco Moreno-Fernández, membre de l’Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola, ha recopilat més de 1.200 veus d’ús extens i prolongat als Estats Units. No són paraules capritxose­s, que responen a una moda passatgera, sinó que estan ben assentades a la terra de l’Oncle Sam i, provinents de l’anglès, han arrelat en l’espanyol que parlen els més de 50 milions d’hispanopar­lants que el mantenen com a primera o segona llengua.

Si a un li diuen: “Águate del jomboy, que viene con toda la ganga, porque igual tienes un trábol”, valdrà més que toqui el dos. En anglès seria: “Beware of the homeboy, he’s coming with his gang, and you might be in trouble”. I ara sí, traduït: “Vigila amb el bergant, que ve amb tota la colla, perquè potser tens problemes”. Com que el diccionari aporta informació de l’ús social, geogràfic i estilístic de cada lema, la consulta facilita l’anar i venir de l’anglès a l’espanyol i viceversa, també gràcies a un vocabulari invers que tanca el volum.

L’Acadèmia Nord-Americana de la Llengua Espanyola (ANLE) ha proposat el terme estadounid­ismo per a la paraula o ús “propis de l’espanyol parlat als Estats Units”. Però aquest diccionari no recull totes les paraules provinents d’altres llengües americanes que s’utilitzen en l’espanyol d’allà, sinó només les que s’han adaptat o s’han calcat de l’anglès, que també tenen la seva etiqueta: hispanglic­ismos.

Així, un jandi o un jándicap (handicappe­d) és la plaça d’aparcament per a discapacit­ats. Les portes es laquean (to lock), és a dir, es tanquen amb clau. L’atur és el leyó (layoff ). I la marqueta (market) és el supermerca­t. Per a la policia d’immigració, fan servir la migra (immigratio­n ),ipera la de Nova York, la jara (a partir del cognom gaèlic O’Hara, freqüent entre els agents de la Gran Poma).

I com que els hispans dels Estats Units són de tradició catòlica, el dia d’Acció de Gràcies (Thanksgivi­ng) l’han convertit en San Guivin. Segur que ja han batejat algun nadó amb aquest nom.

El diccionari d’anglicisme­s recull veus assentades en l’espanyol dels Estats Units

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain