La plaça dura per excel·lència allarga el seu abandonament
La millora de l’espai de Països Catalans continua pendent de l’acord entre l’Ajuntament i Adif
Els únics que passen més del temps estrictament necessari a la plaça Països Catalans són els skaters. La resta la creuen amb pressa. Ningú no s’asseu a descansar a la plaça dura per excel·lència de Barcelona, que aquest mes fa 35 anys que es va inaugurar.
L’estat de provisionalitat, a causa de les obres de l’AVE, en què viu des de fa més d’una dècada l’espai públic que dona accés a l’estació de Sants ha acabat provocant un aire d’abandonament en un lloc que sempre ha tingut acèrrims defensors i detractors. L’obra dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón, amb la col·laboració d’Enric Miralles, va ser un símbol del nou urbanisme que als anys vuitanta posava la capital catalana al mapa internacional. El 1984 va obtenir el premi FAD d’arquitectura tot i que des d’aleshores ha anat perdent elements.
Sobreviuen la característica pèrgola que travessa la plaça i el pal·li monumental, però no hi són ni el rellotge, ni les fonts ni els bancs que hi van posar els seus creadors. Del terra original de granit cada vegada en queden menys peces, les obres successives es van apedaçant amb ciment. D’altra banda, fa temps que una de les estructures d’acer més petites està envoltada d’unes tanques per evitar que la gent passi per sota tot i que han caigut i ni tan sols s’han molestat a aixecar-les.
Des de l’Ajuntament de Barcelona reconeixen que la plaça, avui dia, no està com hauria d’estar. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, aposta per “una transformació global respectant els elements patrimonials i arquitectònics” i donant-li un “aspecte més funcional”. El govern municipal no entra en més detalls ja que és una feina coordinada amb l’administrador d’infraestructures ferroviàries
Unes comportes arran de terra substituiran els grans mòduls amb sortides d’emergència
(Adif), titular dels terrenys on s’aixeca la plaça, que no deixa de ser altra cosa que la llosa sobre la platja de vies de l’estació de Sants. Fonts d’Adif asseguren que hi ha reunions i un diàleg constant entre les dues administracions per dur a terme l’esperada actuació urbanística però eviten donar ni un calendari ni més concrecions.
De moment, l’únic que hi ha assegurat, malgrat que sense data, és l’eliminació dels quatre mòduls amb sortides d’emergència de les andanes que trenquen completament l’estètica de la plaça. El projecte ja està redactat i licitat, únicament falta fer les actuacions prèvies i posar fil a l’agulla. Les grans caixes metàl·liques plenes de grafitis se substituiran per comportes basculants col·locades arran de terra, i s’eliminaran així els obsta-
cles físics presents des del 2012.
Fa dos anys ja es van substituir dos dels mòduls. Una vegada s’eliminin la resta d’elements que havien de ser provisionals, la plaça tornarà a la situació de fa deu anys en la mesura que es pugui, tot i que encara falta per conèixer l’abast de la remodelació que hi ha al cap de Sanz i el seu equip. El seu excompany de govern municipal, el socialista Daniel Mòdol, va impulsar un pla de protecció d’espais públics singulars quan era regidor d’Arquitectura i Paisatge Urbà. El primer que volia protegir Mòdol era precisament la plaça dels Països Catalans; va advocar per la preservació d’uns elements que actualment no estan catalogats de cap manera i d’una singularitat que ha deixat anècdotes com la d’Alfonso Guerra quan va visitar Barcelona poc abans dels Jocs Olímpics. El llavors vicesecretari general del PSOE va confondre el gran pal·li de la plaça amb una gasolinera, segons va explicar al seu moment l’alcalde Pasqual Maragall.
La incògnita és si l’Ajuntament, ara sense Mòdol com a regidor, incorporarà una mica de verd a l’espai urbà tal com fa en les principals actuacions urbanístiques el govern de Colau. Fonts coneixedores de les negociacions entre Adif i el govern municipal apunten que les possibles actuacions van més encaminades a la col·locació de bancs –com ja hi havia originalment– i altres elements que la facin atractiva per als ciutadans però mantenint sempre l’esperit original de Viaplana i Piñón, amb els seus elements singulars.
El projecte va més lent de l’esperat ja que s’està treballant en una reorganització urbanística global que uneixi les necessitats urbanístiques i ferroviàries i suposi un acord global entre Ajuntament i Adif sobre les actuacions arquitectòniques previstes a l’interior de l’estació i la millora de la circulació rodada als accessos a l’estació.
En espera d’un acord entre les dues administracions implicades, a l’entorn sí que hi ha moviment. Aquests dies s’estan a punt d’acabar les obres de reurbanització de la cantonada en què desemboquen el carrer Provença i les avingudes de Roma i Josep Tarradellas. Just en aquesta confluència és on es va fer un dels pous a través dels quals es van executar les obres del túnel de l’AVE que creua Barcelona, les mateixes que van obligar a col·locar al mig de la plaça dels Països Catalans els grans mòduls amb les sortides d’emergència de la capçalera nord de l’estació. Els trens van començar a circular pel túnel però la rasa continuava allà pendent d’una reurbanització que ha trigat més de cinc anys. Curiosament en aquesta cantonada hi ha la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Gene- ralitat. Des del 2012, cada vegada que Santi Vila, primer, i Josep Rull, després, sortien als finestrals del seu despatx veien un gran forat on s’acumulava la brutícia. El nou conseller, Damià Calvet, també el coneix bé perquè era secretari de Territori quan el Ministeri de Foment va ajornar la urbanització de la zona. Una vegada estigui instal·lat al seu nou despatx podrà veure com donen els últims retocs a l’antic forat negre, ara convertit en una discreta reixeta metàl·lica, necessària com a forat de ventilació de la capçalera nord de l’estació de Sants. Al voltant s’hi han plantat arbres i s’ha donat un toc de verd que contrasta amb la plaça dels Països Catalans.
El tram del carrer Provença reurbanitzat tindrà voreres de més de cinc metres a cada costat, un carril de circulació per a vehicles, un carril bus i un carril bici bidireccional. Adif preveu que a partir de la segona quinzena d’aquest mes ja es reobri a la circulació. L’actuació s’inclou en el paquet d’una mica més de 30 milions d’inversió adjudicat fa tres anys per Adif i que inclou la construcció de tres noves sortides d’emergència al túnel d’alta velocitat al seu pas per sota de l’Eixample. Fa un mes que s’estan duent a terme els treballs previs i a partir del setembre es perforarà amb una tuneladora vertical a la confluència dels carrers Provença amb Urgell, Mallorca amb Nàpols i Mallorca amb Independència.
La plaça espera el seu torn mentre a Provença s’acaba la urbanització cinc anys després L’Ajuntament vol un lloc més funcional però que mantingui els elements icònics