Carambola
El panorama polític a Catalunya ha canviat radicalment després de la moció de censura que ha expulsat el PP del Govern central. La situació ha fet un tomb que tindrà conseqüències en la qüestió catalana i també en l’àmbit municipal. El canvi d’inquilí de la Moncloa crea un nou escenari que apaivaga, ara per ara, l’estratègia de confrontació entre els blocs independentista i constitucionalista que ha presidit el debat polític fins al moment. Pedro Sánchez ha arribat a la presidència amb la promesa de desescalar la tensió Catalunya-Espanya i, per això, necessita els vots imprescindibles dels partits catalans i bascos. No serà fàcil perquè els gestos del nou govern socialista s’examinaran amb lupa. En aquest sentit, ningú no dubta que PP i Ciutadans continuaran utilitzant la qüestió catalana com a ariet polític i electoral mentre que els independentistes es voldran cobrar el seu vot favorable a la moció de censura. Però, què passa si realment es desescala la tensió i s’activa la desitjada via de diàleg que defensen, almenys en públic, Sánchez i Torra? Com quedaria llavors l’estratègia de com pitjor millor que ha imperat en els dos fronts del conflicte? Certament la situació és molt complicada i l’enfrontament ha deixat molts damnificats, però avui tot indica que existeix la voluntat d’iniciar un camí cap a una solució per llunyana i difícil que sembli.
La macedònia de partits que ha donat suport a la investidura del socialista Pedro Sánchez podria derivar en noves aliances a mitjà termini. Les eleccions municipals i autonòmiques del maig seran una ocasió per comprovar-ho. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ho sap i, potser aquesta és una de les raons per les quals divendres va voler presenciar personalment la moció de censura. Fa uns mesos, Colau va expulsar els socialistes del seu govern quan el PSC va donar suport a l’aplicació del 155, però ara la seva formació política ha facilitat que un socialista ocupi la presidència del Govern central i el partit de l’alcaldessa s’ha convertit en el principal suport polític de Sánchez. Aquesta nova relació genera una expectativa en l’àmbit local que podria interessar forces polítiques independentistes com ERC per intentar pactes semblants als clàssics tripartits d’esquerra.
En aquest escenari, continuen tenint sentit les plataformes independentista i constitucionalista que es preparen a escala municipal per mantenir l’estratègia de confrontació? Segurament, el que va passar divendres al Congrés dels Diputats ha agafat desprevinguts alguns dels impulsors d’aquests moviments polítics que corren el risc de quedar caducs abans de néixer a causa de la conjuntura actual. Fins i tot és possible que es forci el relleu en la nòmina d’interlocutors perquè potser ara es necessiten més moderats i menys radicals. Serà curiós comprovar si la carambola de la moció de censura centra el debat electoral en temes de ciutat a Barcelona i evita convertir la capital catalana en instrument per a altres finalitats. Amb tot, recordem que encara falta un any i que tot pot canviar de la nit al dia com vam veure la setmana passada.
L’estratègia de crear plataformes unionistes i independentistes pot quedar caduca en el nou context polític